Poble (721 m alt) i antiga quadra, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol.
Su -Solsonès-
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Solsonès
Solsona, monestir de
(Solsona, Solsonès)
Important monestir canonical. Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral de Solsona el 1593 en crear-se el bisbat de Solsona.
Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona. Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell (mort el 948). Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon. Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097.
La importància de la comunitat restà palesa en el gran nombre de béns i d’esglésies que adquirí tant en el bisbat d’Urgell com en el bisbat de Vic, per a les quals els priors o prepòsits de Solsona triaven els rectors. La seva gran potència els féu entrar més d’una vegada en conflicte amb els bisbes veïns, sobretot amb el d’Urgell, que arribà a excomunicar el prepòsit Bernat de Pampe el 1161.
Molts prepòsits de Solsona tingueren càrrecs i significació en la història del país: Ponç de Vilaró (1269-1302) fou bisbe de Vic, Gilabert de Cruïlles (1287) fou tramès pel rei Alfons II com a ambaixador al rei d’Anglaterra, càrrec que també tingué el prepòsit Berenguer de Puigverd (1291) per a firmar en nom del rei la pau de Tarascó.
El 1409 el papa Benet XIII donà als prepòsits de Solsona la dignitat d’abats, que tingueren sempre més. En aquest temps s’havia relaxat molt l’observança regular canonical i molts beneficiats entraren a participar dels béns de la mesa canonical. El 1431 l’abat Llorenç de Castellet assistí al concili de Basilea.
Com totes les canòniques augustinianes del país, fou suprimida el 1592 pel papa Climent VIII, i transformada en catedralícia el 1593, respectant les antigues dignitats i reforçant el nombre de comunitaris, que passà de dotze a setze.
Es conserva part de l’església consagrada el 1163, que forma la base de la catedral de Solsona.
Solsona, confederació de
(Solsona, Solsonès, 1274)
Pacte signat entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebel·laren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries.
La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular (1275).
Soler de Gramoneda, el
(Navès, Solsonès)
Església i masia (1.033 m alt), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé.
És situat damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora.
Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel (segle XII).
Sisquer -Solsonès-
(Guíxers, Solsonès)
Poble disseminat (1.116 m alt), situat en un coll de la serra que separa les valls del Cardener i de l’aigua de Valls. La seva església parroquial és dedicada a sant Esteve.
El lloc és esmentat ja el 839. Des del segle XIV és esmentat el castell de Sisquer. Al segle XIX formà un municipi amb Montcalb i Valls, que depenien de la seva parròquia.
Serres, les -Solsonès-
Masia (1.247 m alt), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa.
Selva, la -Solsonès-
(Navès, Solsonès)
Llogaret (1.059 m alt), en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora.
Savila
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Santuari de Santa Maria de Savila, a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró. És esmentat ja el 1250, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici.
La imatge fou tallada el segle XIII. Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla.
Santes Creus de Bordell
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Antiga església parroquial, agregada a la parròquia de Madrona, al cim de la serra del Bancal (782 m alt), al límit amb el terme de Vilanova de l’Aguda (Noguera).
Santa Susanna -Solsonès-
(Riner, Solsonès)
Poble, al nord-est del terme, en un replà, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona.
De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d’Hortoneda i la capella de la Presentació; hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai.
Dades dels Països Catalans 