(Solsonès)
Contrafort (1.509 m alt) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou.
Té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys.
Codó, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Solsonès (geo)
Comte, port del -Alt Urgell/Solsonès-
(Alt Urgell / Solsonès)
Coll (1.692 m alt) entre les dues comarques, conegut també amb el nom de coll de Port, entre la serra del Port de Comte, a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord, a la conca del Cardener, al sud.
Hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys.
Cardener, el -riu-
Riu (89 km) del Pre-pirineu, és el principal afluent del Llobregat, amb una conca aproximada de 1.500 km².
Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt), al peu de la serra del Port de Comte, entre les serres del Verd i Tossa Pelada, de la unió de diversos rierols, i que corre de nord a sud pel Solsonès i el Bages a través de la depressió Central.
En el seu curs alt travessa una zona de roques dures que origina un vertader congost entre Lladurs i Sant Llorenç de Morunys, i després de regar el Solsonès entra al Bages i desguassa (un cop travessada Manresa) al Llobregat, tocant a Sant Vicenç de Castellet.
De règim nivopluvial; l’embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, està destinat a regular el seu cabal i el del Llobregat.
Principalment en el seu curs més baix, és aprofitat per diverses indústries tèxtils, originàriament llaneres i després de cotó.
Cadí, serra de
Serralada del Pirineu axial, que s’estén en direcció est-oest al llarg de 40 km, des del Moixeró i la Tosa d’Alp fins al Pedraforca, separant les dues comarques de les fosses de l’Urgellet i la Cerdanya. Forma part de les anomenades serres interiors del Pre-pirineu i està separada de la zona axial de la serralada per una gran falla, per on passa el riu Segre.
La constitueixen calcàries mesozoiques i eocèniques, que es plegaren durant l’era terciària. Sobrepassa els 2.200 m alt, i assoleix 2.561 m a la Torre de Cadí i 2.647 m al puig de la canal Baridana.
La serra de Cadí, juntament amb l’altiplà de la Segarra, serveix de divisòria d’aigües entre dos sistemes hidrogràfics diferents: els rius de la conca del Segre, d’orientació sud-nord, i els de la conca del Llobregat, d’orientació oest-est. De clima fred i plujós (1.200 mm), hi són freqüents les nevades, i la innivació s’hi prolonga durant sis mesos (novembre a abril).
La vegetació natural es caracteritza per l’abundància de prats i l’existència de boscs de pins (rojalet i negre), avets, faigs i roures, aquests en el vessant meridional (Saldes). És una àrea poc poblada. La seva economia es basa en l’explotació del bosc i en la ramaderia. En el seu conjunt, la serra constitueix un gran obstacle per a les comunicacions.
Dades dels Països Catalans 