(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)
Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
Roccapalumba, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sicília
Montecateno, principat de
(Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca (mort el 1774) per permuta amb el principat de Monterreale, que posseïa vitalíciament.
Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, Josep de
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1632)
Baró de San Piero i de Monforte, i després primer comte de San Piero de Monforte i primer príncep de Monforte (1628). Iniciador del branquilló sicília dels prínceps de Monforte.
El seu rebesnét fou Joan Antoni de Montcada-Pollicino-Castagna i Ioppolo (Sicília, Itàlia, segle XVIII – Monforte, Itàlia, 1759) Príncep de Monforte. Fou el pare de:
Manuel de Montcada-Pollicino-Castagna i Oreto (Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX) Príncep de Monforte. Fou comanador de Sant Jaume, tinent general espanyol (1789) i capità general de València (1800-01). Els seus successors encara radiquen a Sicília.
Montcada i Pignatelli, Cèsar de
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1570)
Príncep de Paternó. Fill de Francesc de Montcada i de Luna (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1566) Comte d’Adernó. Fou creat príncep de Paternó (1565).
Uní a les seves possessions les importants de la seva muller Luisa de Luna-Peralta, duquessa de Bivona (primera gran d’Espanya del regne de Sicília), comtessa de Sclafani i Caltabellotta i baronessa de Caltavuturo i Missilcassimo.
Foren pares de Francesc de Montcada i de Luna (mort 1592).
Montcada i de Luna, Francesc de
(Sicília, Itàlia, s XVI – Adernó, Itàlia, 1592)
Vicari general de Sicília. Fill de Cèsar de Montcada i Pignatelli i de Luisa de Luna-Peralta.
Fou mecenes d’artistes i fundador del col·legi de jesuïtes i del convent de caputxins de Caltanissetta, plantà el famós bosc de Mimiano San Cataldo, comprà el sumptuós palau dels Aiutamicristo, a Palerm, i es casà (1587) amb la seva germanastra, la pubilla Maria d’Aragó i de la Cerda, duquesa de Montalto, comtessa de Collesano i baronessa de Naso.
Fou establert que llurs descendents primogènits es cognominarien, a cada generació, alternadament Aragó-Montcada i Montcada-Aragó.
Foren succeïts per llur fill Antoni d’Aragó-Montcada-Luna-Peralta (Sicília, Itàlia, segle XVI – Nàpols, Itàlia, 1631) Cavaller del Toisó d’Or. Es casà amb la seva cosina segona Juana de la Cerda y de la Cueva, filla dels ducs de Medinaceli. Ambdós se separaren voluntàriament per fer-se, ell, jesuïta, i ella, carmelita descalça al convent de l’Assumpció de Paternó, fundat pel seu marit el 1628, on morí d’abadessa. Foren pares d’Ignasi i de Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda.
Montcada i de la Cerdà, Ignasi de
(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1641)
Noble. Iniciador del subbrancó sicília dels ducs de San Giovanni.
Fou pare de Ferran de Montcada i Gaetani.
Montcada i d’Alagó, Mateu de
(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1423)
Comte de Caltanissetta. Fill i hereu de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. El 1407 permutà amb el rei el comtat d’Agosta i la baronia de Melilli pel comtat de Caltanissetta, que havia estat de Sanç Roís de Liori, i Agosta fou incorporat a la corona. Féu costat a la reina Blanca contra Bernat (IV) de Cabrera.
El seu pare havia intentat de casar-lo amb Maria Frederic d’Aragó, l’hereva del comtat de Salona, a la Grècia catalana, però l’enllaç no es dugué a terme per la tràgica fi d’ella. Finalment, es casà amb Comtessa, filla de Bartomeu d’Aragó, comte de Cammarata, i d’Helena Cantacuzè. Fores pares de Guillem Ramon i d’Antoni de Montcada i d’Aragó.
Montcada i Branciforte, Pere de
(Palerm, Itàlia, segle XVIII – Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Membre d’una de les branques sicilianes del llinatge. Fou brigadier, cavaller de Sant Joan i creat marquès de Villafont per Carles IV d’Espanya.
Es casà amb la marquesa de Jaral de Berrio i deixaren descendents a Mèxic que heretaren ambdós títols, el comtat de San Mateo de Valparaíso i el marquesat de San Román.
Montcada i Branciforte, Lluís Guillem de
(Sicília, Itàlia, segle XVII – Palerm, Itàlia, 1743)
Fill de Ferran de Montcada i Gaetani i de Gaetana Branciforte. Fou gran d’Espanya des del 1672 i vengué el principat de Colle Reale el 1717 als Minutuolo.
En extingir-se (1713) en successió masculina el brancó d’Adernó, inicià plet pels feus montcadins (que provenien del fideïcomís agnatici creat per Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino) amb la duquesa de Montalto, i el seu fill Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli.
Fou el pare de Francesc Roderic de Montcada i Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1763) Duc de San Giovanni. Guanyà per sentència (1730) el principat de Paternò, el comtat de Caltanissetta i la baronia de Melilli. El seu fill fou:
Joan Lluís de Montcada i Ruffo (Sicília, Itàlia, segle XVIII) Per una sentència del 1797, guanyà el comtat d’Adernò i les baronies de Centorbi i Biancavilla en plet contra els Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo, que els havien guanyats per una altra sentència del 1751. Els seus descendents i successors encara radiquen a Sicília.
Montcada i Abbate, Pere de
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Noble. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani i germà d’Antoni i de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta.
Fou recompensat amb la baronia de Traina (1397) i la senyoria de Bivona pels seus serveis a la reina Maria I i al rei Martí I de Sicília, formà part del partit de la reina Blanca I de Navarra (1410).
Deixà un fill il·legítim, Guillem Ramon de Montcada.
Dades dels Països Catalans 