(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1638/39)

Fill de Josep de Requesens i de Ventimiglia.

Fou el primer príncep de Pantel·leria (1620), vicari general de Sicília, diputat d’aquest regne i pretor de Palerm.

El 1582 comprà la baronia de La Ferla als Spatafora i els la revengué el 1589.

La línia s’extingí a la segona meitat del segle XIX i l’herència fou recollida pels Reggio, prínceps de La Catena, i després pels Grifeo.

(Sicília, Itàlia, segle XV – Messina, Itàlia, 1537)

Noble. Tercer senyor de l’illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala. Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí (vers el 1528) el seu germà Joan.

Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V.

Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino.

Fou el pare de Josep de Requesens i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI – Marsala, Itàlia, 1598)  Senyor de l’illa de Pantel·leria (investit el 1553) i castellà perpetu de Marsala, feus en els quals succeí el seu pare. A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi. Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm. Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona.

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Serví a Sicília. Hi destacà molt.

En 1291, regnant Jaume II i governant Sicília l’infant Frederic, el futur Frederic III, Ponç de Queralt era considerat com un dels quatre capitans principals del front de Calàbria dreçat contra els angevins.

Continuà servint Frederic III en guerra contra Jaume II, i desobeí els requeriments del darrer perquè tornés a Catalunya. En 1300, com a represàlia, li foren confiscats els béns catalans.

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIV)

Noble.

Serví a Sicília contra els angevins. Hi restà quan Frederic II es convertí en rei independent i fins quan el monarca fou atacat pel seu germà Jaume II.

Aquest rei comminà repetidament els catalans que servien a Sicília el ràpid retorn a Catalunya, però ell no obeí.

Fou decretada, el 1300, la confiscació dels seus béns catalans.

(Rosselló, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Baró de Tavi (rebut el 1397). Fill de Guillem de Perapertusa (mort vers 1426) i germà d’Amell, de qui rebé la baronia de Favara. Estava casat amb Ilaria di Ventimiglia.

Sembla segur que es pot identificar amb l’homònim que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló, que fou escuder i uixer d’armes del rei Martí I i s’havia casat (1401) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc, que fóra una altra muller.

Amb Ilaria havia estat pare de Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara. Amb Constança foren pares de:

Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós (Sicília, Itàlia, segle XV – Rosselló, 1485)  Baró de Rebollet. El 1459 heretà de la seva tia Elionor de Perellós la baronia de Jóc. Fou pare de:

Constança de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)  Muller de Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc). Fou la mare de:

Gastó de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XV – vers 1505)  Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor:

Francesc de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XVI – 1552/54)  Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd. El 1543 comprà les senyories de Rodés i Ropidera als Vilardell i adquirí també les de Saorla, Finestret, Rigardà, Glorianes i Traiguera, convertint-se en el senyor més poderós del Conflent. El seu nét fou Pere de Perapertusa i d’Erill.

Eren filles de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d’Isabella Chiaramonte.

Joana de Peralta i Chiaramonte (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1402)  Filla gran. A la mort del seu pare (1398), n’heretà el comtat de Caltabel·lota. Martí l’Humà volgué casar-la amb Artal de Luna. Joana morí en tot cas abans del matrimoni, que al capdavall contrauria la seva germana Margarida.

Margarida de Peralta i Chiaramonte  (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Per mort de la seva germana gran Joana heretà el comtat de Caltabellota i es casà amb el noble Artal d’Alagó. Un cop vídua, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna. El comtat de Caltabellota, amb les baronies de Luliana, Bisbona i Nari, s’incorporà així a la nova casa siciliana dels Cardona.

Constança de Peralta i Chiaramonte  (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Dama.