(Ribera Alta / Canal de Navarrés)
Sector de l’alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent, que culmina a 417 m alt.
Es termenal dels municipis de Cotes, Sallent de Xàtiva, Xella i Anna.
Serra (1.315 m alt; puig de Bellmaig, 1.280 m) dels Pirineus.
Separa la vall del Tec (Arles) de la de Montdony (Montalbà de l’Església i Sant Llorenç de Cerdans), al nord del coll de Paracolls.
Serra. Constituït per un sinclinal cretaci que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lelament a la costa -on forma el cap de Sant Antoni-, entre el barranc de la Murtà i el curs baix del riu de Gorgos. La màxima altitud és de 751 m.
Declarat parc natural l’any 1987.
Enllaç web: Parc Natural del Montgó
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Veure> el Montsec d’Estall (sector ponentí del Montsec).
Alineació muntanyosa (664 m alt), prolongació vers el sud de la serra d’Espareguera, que limita per l’oest la rambla Carbonera.
(Caudiel / Benafer / Pina, Alt Palància)
Contrafort del Sistema Ibèric, al límit amb Aragó. Forma part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-est de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant (1.405 m alt), dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina, malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina (o de Pina) no el comprèn.
Els altres pics culminants són els d’El Buitre (1.157 m), La Cruz (1.178 m) i El Limbo (1.161 m).
La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels tres termes.
(Safor)
Massís calcari de la comarca, que s’estén en direcció est-oest separant la Valldigna (al nord) de l’horta de Gandia (al sud); als vessants hi neix la riera de Xeraco, que recorre la Valldigna.
Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i , d’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa. Assoleix els 840 m alt al pic de Mondúver. És l’extrem sud-est del Sistema Ibèric.
Despoblat, situat al sector més meridional del terme, prop del límit amb Sant Fulgenci, el vessant septentrional de la petita elevació dita serra del Molar (75 m alt), a ponent de la Marina Baixa.
Fou fundat el 1730 pel marquès d’Elx, seguint el model de les Pies Fundacions del cardenal Belluga, però no prosperà per la manca de salubritat del lloc.
Veure> serra de l’Alcoraia (límit septentrional de la comarca).
Dades dels Països Catalans 