(Serrallonga, Vallespir, 16 gener 1810 – París, França, 28 febrer 1889)
Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal.
Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos (1902).
Veïnat i antic hostal i farga, a la vall de Galdares.
Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l’indret de l’extens bosc de Falgós.
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou.
Fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
(ant: Cabrenç, pop: les torres de Cabrenys) Castell (dit també castell de Serrallonga) i antic terme, al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys.
Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Les restes del castell (segle IX), dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella (dedicada a sant Miquel) s’alcen sobre el cim més meridional (1.342 m alt); en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al segle XIII, i d’una altra d’hexagonal, del segle XIV.
El castell havia estat residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir fins al segle X.
Veïnat, situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga.
Dades dels Països Catalans 