(Lloret de Mar / Blanes, Selva)
Platja de la Costa Brava, d’uns 400 m de llargada, envoltada per una frondosa pineda, al límit dels dos municipis. Disposa de tota mena de serveis, equipaments i d’activitats d’oci.
És una prolongació de la platja de Santa Cristina, de la qual està separada per unes roques anomenades la Punta des Canó.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1671 a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra.
Passà als Samà.
Antiga església (Sant Daniel), sufragània de la parròquia de Susqueda, esmentada des del 1068 i transformada el segle XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré.
Santuari (la Mare de Déu de Serrallonga), prop del mas del mateix nom, a l’extrem sud-oriental del terme.
És esmentat ja a mitjan segle XVII.
Santuari (la Mare de Déu de la Serra), situat als vessants septentrionals del Montgrós, prop de la Tordera.
És esmentat ja el segle XIV. Depenia de la parròquia de Ramió.
(Selva)
Antic nom de la parròquia de la Cellera de Ter.
Santuari (854 m alt) romànic del segle XIII, reformada al segle XVIII i restaurada modernament.
Consta de nau única amb portal adovellat i un airós campanar d’espadanya, al costat de la capella hi ha la casa de l’ermità.
Està situada al cim de la muntanya de Santa Bàrbara, al límit amb els termes de Brunyola i d’Osor.
Antiga capella, situada al sud del terme, dins la parròquia de Sant Martí Sapresa.
Consta des del segle XIII com a lloc de devoció comarcal.
Veure> cala Bona (cala i ermita de la costa).
Antic nom de la parròquia del poble de Sant Llop de Viabrea.
Dades dels Països Catalans 