Arxiu d'etiquetes: santuaris

Bell-lloc -Alta Cerdanya-

(Dorres, Alta Cerdanya)

(ort ant: Belloc) Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1.688 m alt, en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.

De construcció romànica, és esmentada ja el segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres.

El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos; entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa (1793) hi hagué un convent de servites.

El convent i una gran part de l’església són destruïts.

Font-romeu (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 29,60 km2, 1.800 m alt, 1.843 hab (2012)

(o Font-romeu, Odelló i Vià)  Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l’alta vall del riu d’Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc (bosc de Font-romeu).

El terme té l’origen en el famós santuari de Font-romeu, edifici bastit al segle XVII sobre la capella primitiva, prop de la font considerada miraculosa, que de temps molt antics ha atret pelegrins, on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu de Font-romeu, del segle XIII, i l’altar major és un notable retaule de Josep Sunyer.

L’agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d’hivern, el turisme i l’estiueig i que a l’estiu arriba a multiplicar per deu la seva població.

Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha els pobles de Vià i d’Odelló de Cerdanya, el luxós Grand Hôtel (1914), el Centre Francès d’Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d’Europa, construït pel Centre de Recerca Científica. L’aire, sec, de l’indret hi ha permès la creació d’un Centre de Recerca Astronòmica.

Banyadors, els -Berguedà-

(Bagà, Berguedà)

Antic nom del santuari de Paller.

Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari.

Balma, la

(Sorita de Morella, Ports)

Santuari de la Mare de Déu de la Balma, construït en una balma suspesa a l’esquerra del Bergantes, aigua avall de Sorita.

És un centre de peregrinacions amb hostatgeria; celebra la festa principal el 8 de setembre amb un aplec i una processó en el transcurs de la qual un diable intenta de dissuadir els pelegrins amb una pintoresca al·locució, però és vençut finalment per sant Miquel.

La Mare de Déu de la Balma és invocada per a guarir els endimoniats, els quals són conduïts al santuari per a ésser-hi exorcitzats. L’antiga imatge del segle XIV fou pràcticament destruïda el 1936.

Avellà, l’ -Alt Maestrat-

(Catí, Alt Maestrat)

Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera.

El 1549 es construí l’església, que després de diverses ampliacions i restauracions, el 1750 s’acabà la seva completa decoració interior amb pintures al fresc, per això se la coneix com la Capella Sixtina del Maestrat.

Arquets, els

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

Santuari de la Mare de Déu dels Arquets, situat entre el poble i el barri de Cornudella.

Ares, les -Ribagorça-

(les Paüls, Ribagorça)

Antic santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs.

Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost d’Ovarra.

Arca, l’ -Rosselló-

(Sant Nazari, Rosselló)

Santuari de la Mare de Déu de l’Arca, situat a la plana del Rosselló, a la parròquia i terme municipal de Sant Nazari.

Aracristi

(el Puig de Santa Maria, Horta)

(dita també del Puig, llat: Ara Christi) Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi. Situada a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.

Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip IV li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835.

L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.

Àngels, els -Marina Alta-

(Xàbia, Marina Alta)

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la plana del cap de Sant Antoni, a l’indret de l’antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia.