Arxiu d'etiquetes: santuaris

Cura -Mallorca-

(Algaida, Mallorca Pla)

Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, al límit amb el terme de Llucmajor.

En aquest indret Ramon Llull féu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià (la Mare de Déu de Randa) amb una cel·la adjunta, nucli d’un estudi lul·lià (escola de Randa), que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat.

El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual. Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins.

Els terciaris regulars franciscans se’n feren càrrec el 1913 i hi instal·laren el noviciat de la província mallorquina. El 1955 la imatge fou coronada pontificalment.

Crestatx

(sa Pobla, Mallorca Raiguer)

Santuari (Santa Margarida de Crestatx), al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.

Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial (1300), la parròquia s’hi traslladà.

L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906.

Cova Santa, la -Alt Palància-

(Altura, Alt Palància)

Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (831 m alt), al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.

Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu (atribuït per la tradició al cartoixa Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer). L’extensió de la devoció des del 1574 féu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa.

El 1631 el bisbe de Sogorb, donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella. L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII.

Hom hi féu importants pelegrinatges des del 1642 (any que fou fundada la confraria) per a la causa de Felip IV en les guerres de Catalunya i Portugal. La devoció s’estengué per tot el País Valencià i arribà, al segle XVIII, àdhuc a Mèxic.

El 1955 la imatge fou proclamada patrona dels espeòlegs de l’estat espanyol.

Costa, la -Baix Maestrat-

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat)

Santuari (Mare de Déu de la Costa), prop de la vila.

La imatge fou traslladada a l’església parroquial.

Corrodella, serra de la

(Ribagorça / Llitera)

(cast: la Carrodilla)  Serra (921 m alt), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit de les dues comarques.

Juntament amb la serra d’Estada (1.026 m alt), a ponent en direcció d’est a oest, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis, del Volterol i de la penya Roja, de direcció sud-est, constitueix un anticlinal mesozoic, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana. Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona.

Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis: Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella.

Al vessant meridional, dins el terme d’Estada, hi ha el santuari de la Corrodella (La Carrodilla, en castellà), marià, el qual dóna nom a la serra.

Coral, el -Vallespir-

(Prats de Molló, Vallespir)

Santuari de la Mare de Déu del Coral (1.075 m alt), entre els colls de Vernadell i de la Guilla, prop de la frontera franco-espanyola. Té hostatgeria.

L’església, esmentada ja al segle XIII (era parroquial de Miralles), fou reformada al segle XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló.

La imatge, de talla, és del segle XIII; s’hi conserva també una Majestat del segle XII.

Consolació -Rosselló-

(Cotlliure, Rosselló)

Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui; és envoltada de fonts i de til·lers, plàtans i castanyers.

Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana. L’església és esmentada ja el 1292. Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà. Hi tenia lloc una important fira els dies de festa.

Fou propietat del municipi de Cotlliure; venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat col·lectiva, que encara subsisteix. L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del segle XVII.

Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars.

Consolació -Sant Joan de Sineu-

(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)

Santuari de la Mare de Déu de Consolació, aturonat (167 m alt) a poca distància de la població.

Conserva un portal lateral del segle XIII, però ha estat molt reformat, especialment al segle XVIII; l’altar major procedeix del convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca.

Al segle XVII tingué una escola de gramàtica.

Ha estat restaurat recentment.

Consolació -Santanyí-

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, a ponent del poble de s’Alqueria Blanca, aturonat (205 m alt) en un contrafort meridional del puig Gros.

És esmentat per primera vegada el 1523 i la construcció, és probablement del principi del segle XVI, reformada en 1931-36; l’entrada és lateral i el conjunt emmurallat.

És notable l’altar barroc (1646) de Santa Escolàstica.

Colobres *

(Vallbona de les Monges, Urgell)

Nom primitiu del santuari del Tallat.