Santuari (la Mare de Déu de Goient), en un vessant damunt l’Éssera, al nord-est del poble. Erigit el segle XI, fou reformat el XVII.
El segle XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes.
Santuari (la Mare de Déu de Goient), en un vessant damunt l’Éssera, al nord-est del poble. Erigit el segle XI, fou reformat el XVII.
El segle XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes.
Veure> Sant Gil (santuari de la vall de Núria).
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del terme de Calassanç, des del 1970 de l’actual municipi, 2 km al sud de la vila.
Castell, prop del límit amb els termes de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’est, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç I de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344.
Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389.
A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI.
Santuari (la Mare de Déu de les Fonts), dins la parròquia de Salitja.
És esmentat ja el 1657.
Santuari, al sud-oest de la ciutat, al vessant septentrional de la serra del Carrascar d’Alcoi.
És centre d’estiueig.
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut), al sud de la vila. És un notable edifici, amb parts gòtiques i renaixentistes, iniciat el 1439 i consagrat el 1521.
Construït a la vora de la font on, segons la tradició, fou trobada la imatge que s’hi venera. Forma un conjunt d’església, hostatgeria i casa del capellà.
Al camí des de la vila hi ha set creus esculpides. Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca.
Santuari dedicat a sant Joan, al camí a Sant Privat d’En Bas.
Santuari (la Mare de Déu de la Font), 4 km al sud de la vila, al fons d’un barranc, afluent de la canada d’Ares.
La primitiva capella, gòtica, fou ampliada el 1502, el 1522 i el 1650.
A l’hostal hi ha pintures murals del tipus de les de Sant Pau d’Albocàsser.
Santuari (la Mare de Déu de la Font), a la dreta del Tastavins.
L’església, monument nacional des del 1931, és un notable edifici gòtic (segle XIV), d’una sola nau, amb cinc grans arcs de diafragma i una coberta de fusta decorada; el portal conserva la porta primitiva.