Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el torrent de Fontviva.
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km2.
Antiga masia, a l’antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerra de la vall de Salgueda (dita també vall d’Espaulella).
Depèn de la parròquia de Vidrà; és esmentada ja el segle XII.
Balneari, al sud-oest de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada.
El balneari data del 1847; hi ha una capella dedicada a sant Josep.
Serra, al nord de la plana de Vic, al límit amb el Ripollès. Forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus. Situada entre el Puigsacalm i la serra de Bellmunt, forma part del gran plec anticlinal de direcció est-oest.
Constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el seu afluent per l’esquerra, la riera de Sant Bartomeu, i el riu Fornés. Esventrat l’anticlinal al sector occidental d’aquesta serra, s’ha format el torrent de Salgueda, el qual aflueix al congost del Ges.
Els cims culminants són els de Barral (1.364 i 1.352 m alt) i el puig de les Àligues (1.341 m alt).
Al vessant septentrional (la baga de Curull) és ocupat per un compacte bosc (fagedes); a la solana, per alzinars i per rouredes. Al nord-oest de la serra destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull.
Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.
El segle XIX formà un municipi amb la Vola.
Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al límit amb el Ripollès.
(o de les Alades) Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat al cim de la serra de Bellmunt (1.246 m alt). L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa.
El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és documentada des del segle XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d’un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936.
Al cim veí de Sarreganyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d’alabastre, del començament del segle XIV.
Dades dels Països Catalans 