(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)
Poble, al nord-est del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d’Avall).
L’església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408.
(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)
Abadia benedictina. El primitiu cenobi s’originà a Sant Martí, sota el castell de Voltrera, i vers l’any 820 l’abat Miró va traslladar-se a Sant Andreu de Sureda.
La fundació va afermar-se gràcies a l’abat Sisebut, a la protecció del comte Gaucelm i a un precepte de Lluís el Piadós; el 1109 va passar a dependre de Grassa, i vers el 1592 va cloure la seva vida monàstica.
El cenobi fundà cel·les a Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de la vall de Fenollar.
Dades dels Països Catalans 