Enclavament (0,82 km2), a la costa, on hi ha la platja de Bellreguard, amb el barri d’estiueig de la Paloma.
Corral d’Hinet, el
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Safor
Comtessa, alqueria de la *
(Safor)
Veure> l’Alqueria de la Comtessa (poble i municipi).
Clot de la Mota, el
Caseria, a la costa, al nord del Grau de Gandia, vora el petit estany que porta el mateix nom.
Castelló de la Conquista *
(Safor)
Altre nom del poble de Castellonet de la Conquesta.
Carròs, sèquia d’en
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal.
Del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la sèquia reial d’Alcoi.
Canyar, llacuna del
Aiguamoll, format per l’afluència d’aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la Valldigna.
Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins.
Xeresa (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 16,85 km2, 30 m alt, 2.246 hab (2014)
Situat al vessant del massís del Mondúver (muntanya de Xeresa), entre la Valldigna i l’horta de Gandia, al litoral mediterrani (platja de Xeresa). La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs (barranc de Xeresa).
Alterna l’agricultura de secà (garrofers i oliveres) amb la de regadiu (cítrics i hortalisses). La propietat de la terra es repartida, i hi predominen les explotacions agràries de petita extensió. Indústria de l’agricultura (comercialització de la taronja) i fàbrica de conserves. Àrea comercial de Gandia.
El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni, del segle XVII.
Enllaç web: Ajuntament
Xeraco (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 20,20 km2, 6 m alt, 5.907 hab (2014)
(cast: Jaraco) Situat entre la Valldigna, l’horta de Gandia i les ribes del riu de Xeraco, accidentat a l’oest del Mondúver, s’estén fins a la costa mediterrània, amb una platja arenosa (platja de Xeraco). El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar, i el sector oriental és una plana al·luvial.
És conrea la meitat del terme municipal, alternant els conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers) amb els de regadiu (cítrics hortalisses, arròs, farratge). Ramaderia bovina i aviram. Comercialització de la taronja. Àrea comercial de Gandia. Població en ascens.
El poble, d’origen islàmic, és situat al límit entre la plana i la zona muntanyosa, al llarg de la carretera de València a Alacant.
Enllaç web: Ajuntament
Vilallonga de la Safor (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 43,28 km2, 106 m alt, 4.350 hab (2014)
(cast: Villalonga) Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d’Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga.
Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.
La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pels nuclis de l’Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I el Conqueridor.
El terme comprèn, a més, els despoblats d’Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga.
Canaleta, la -Safor-
Caseriu, a la part muntanyosa del municipi.
Dades dels Països Catalans 