Arxiu d'etiquetes: Safor

Foixet *

(Ròtova, Safor)

Veure> l’Alqueria d’En Foixet  (despoblat).

Foia, la -Safor-

(la Font d’En Carrós, Safor)

Gran casa, vora Oliva, entre la serra de la Foia, al nord, i el tossal Gros, al sud.

Les seves terres són regades per la sèquia de la Foia.

Falconera, la -Safor-

(Gandia / Palma de Gandia, Safor)

(o Creu del Mestre Pau)  Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera, al sud del Mondúver amb orientació sud-nord.

Elca -Safor-

(Oliva, Safor)

Despoblat, a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.

Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

Drova, la

(Barx, Safor)

Llogaret, al pla de la Drova, estès al peu del vessant sud-occidental del Mondúver.

Digna, vall *

(Safor)

Veure> la Valldigna  (subcomarca).

Demús *

(Safor)

Altre nom del poble de Daimús.

Cudiola, la *

(Tavernes de Valldigna, Safor)

Altre nom del despoblat de l’Alcudiola d’Alfàndec.

Cotalba

(Alfauir, Safor)

Antic monestir (Sant Jeroni de Cotalba, o Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu de Vernissa.

Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba, de població musulmana, pel duc Alfons I de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament.

El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó i de Ribagorça li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València.

A la desamortització del 1835 fou dissolta definitivament la comunitat (aleshores 33 religiosos). Els ornaments i els objectes sagrats foren dipositats a la parròquia de Ròtova, i el convent i les propietats adquirides en llur major part per Tomàs Trenor, a la família del qual pertany encara el monestir. Dins el recinte emmurallat, a l’entrada, hi ha una antiga torre de defensa.

L’església, gòtica, conserva la portada i el campanar en bon estat, també està molt ben conservat el claustre, de dues plantes, la primera, gòtica, i la superior, renaixentista. No es conserven les notables pintures què el monjo Nicolau Borràs decorà el claustre i l’església. Cal destacar l’interessant aqüeducte, en bon estat de conservació, de factura gòtica, que condueix l’aigua de la font de Batlamala.

Actualment les dependències del monestir són utilitzades com a residència privada.

Corrals de Valldigna, els

(Simat de la Valldigna, Safor)

Caseria, a la capçalera del riu de Barxeta, al vessant septentrional de la serra de Buixcarró.