(Manacor, Mallorca, 23 març 1852 – Llucmajor, Mallorca, 1931)
Sacerdot i músic. Germà d’Andreu. Fundador, juntament amb Antoni Noguera, de la Capella de Manacor l’any 1897. Fou director de la capella musical de la catedral de Palma de Mallorca.
Va recollir moltes melodies tradicionals mallorquines, algunes de les quals foren publicades posteriorment al Cancionero musical español, de Felip Pedrell.
(Manacor, Mallorca, 1861 – Llucmajor, Mallorca, 1938)
Sacerdot. Germà d’Antoni Josep. Dirigí “La Gaceta de Mallorca” (1907-10), d’un catolicisme força avançat socialment.
(Puçol, Horta, segle XVII – València, 1729)
Cronista. Doctor en teologia. Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Col·legi de Corpus Christi de València.
Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan segle XVII al 1727 (Repertorio de varias y raras cosas) i una altra del 1705 al 1729 (Sucesos fatales).
(València ?, segle XVIII – Madrid, segle XVIII)
Sacerdot. Fill d’Andreu Piquer i Arrufat. Es doctorà en teologia, fou capellà del rei Carles III de Borbó al convent de la Visitació de Madrid.
Publicà les obres pòstumes del seu pare: Obras póstumas del doctor don Andrés Piquer… (1785), que precedí del seu estudi titulat De la vida y literatura del doctor don Andrés Piquer.
També traduí una Histoire de la vie de Notre Seigneur Jésus-Christ (1787), de N. Le Tourneaux.
(Castellnou de Sogorb, Alt Palància, vers 1600 – València, 1662)
Compositor. Fou cantoneret a la seu de Sogorb i més tard cantor (1618), contralt (1624) i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot. El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Col·legi del Patriarca de València i el 1632 substituí Joan Baptista Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort.
Hom en conserva quatre obres: un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina, un Magnificat i un Dixit Dominus.
(Burbáguena, Aragó, segle XVI – València, segle XVI)
Dramaturg, teòleg i sacerdot. Establert a València.
És autor, entre altres obres, en castellà, d’una al·legoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo (València 1585), que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció.
Influí sobre Jaume Ferrús.
(Catalunya, 914 – 1037)
Vicari del castell d’Orís. Potser foren antecessors seus Unifred i Gausfred d’Orís. Fou el pare d’Amat Elderic.
(Felanitx, Mallorca, 1731 – 1799)
Sacerdot. S’ordenà el 1755. Tingué una part activa a les controvèrsies del seu temps sobre les doctrines de Ramon Llull. Aquesta intervenció li féu patir la retirada de les seves llicències (1777), que no recuperà sinó quatre anys més tard.
És autor d’un Calendario perpetuo i d’altres escrits.
(Felanitx, Mallorca, 1748 – Palma de Mallorca, 1803)
Escriptor i sacerdot. Precoç en els estudis, a setze anys era ja doctor en teologia. Estudià també lleis i medicina. Ocupà les rectories d’Andratx i Bunyola, i el 1787 va ésser qualificador del Sant Ofici.
Escriví poesies i comèdies, en castellà i en català.
(País Valencià, vers 1710 – València, 1768)
Compositor i sacerdot. Fou mestre de capella a l’església dels Sants Joans i el col·legi del Corpus Christi, ambdós de València.
Compongué nombroses obres religioses, magnificats, misses, motets, nadales, etc, la majoria per a solistes, cor i orquestra.
Dades dels Països Catalans 