Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Trullars (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,01 km2, 77 m alt, 1.875 hab (2012)

(fr: Trouillas) Situat al sector de la plana més pròxima als Aspres, i drenat pel Rard (límit meridional) i el seu afluent, la Canta-rana (en part, límit septentrional).

L’economia es basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals el de la vinya és el principal (hi ha una cooperativa vinícola que elabora vi de qualitat superior). Els de regadiu (fruiters i hortalisses) són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Ramaderia.

El poble és situat a la dreta de la Canta-rana. Prop seu tingué lloc el 1793 la batalla de Trullars.

El municipi comprèn, a més, el mas i antic terme del Masdéu i el monestir de Sant Salvador de Cirà.

Tresserra (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,21 km2, 140 m alt, 918 hab (2012)

(fr: Tresserre) Situat al sud de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat pels contraforts orientals dels Aspres, drenat per torrents que es dirigeixen vers el Rard, al nord, o vers el Tec, límit meridional del terme. La part més muntanyosa és coberta de bosc.

Agricultura de secà basada en el monoconreu de la vinya, destinada a la producció de vins d’aperitiu, vi de qualitat superior i vi corrent de taula (hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979), també s’hi conreen fruiters i hortalisses. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha mantingut estable durant els segles XIX i XX, amb alguns alts i baixos.

El poble és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec de la plana rossellonesa. Fou el centre de la baronia de Tresserra.

El municipi comprèn també el poble de Nidoleres.

Camp, monestir del -Rosselló-

(Paçà, Rosselló)

Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran. El bisbe d’Elna n’adquirí la jurisdicció el 1110.

El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins al 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà.

Se’n conserva l’antiga església (construïda pels Rocabertí en 1067-87), a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, el segle XII, i el claustre, gòtic, el 1307. El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels segles XIII i XIV.

Torrelles de la Salanca (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,13 km2, 5 m alt, 3.326 hab (2012)

(o Torrelles; fr: Torreilles) Situat a la Salanca, a la dreta de l’Aglí, límit septentrional del terme. Zona protegida d’aiguamolls.

Agricultura de secà, destinada a la viticultura (cooperativa vinícola), i també de regadiu, que es dedica a les hortalisses i als fruiters (albercocs) i es localitza al riberal de l’Aglí. A la costa, vora la desembocadura de l’Aglí, s’han construït centenars de cases rodones per a residència secundària i s’han instal·lat diversos càmpings.

El poble és situat a banda i banda del Bordiu; el nucli antic és al voltant de l’església parroquial de Sant Julià.

El municipi comprèn també l’antic poble i santuari de la Mare de Déu de Juegues, patrona de la regió.

Torre d’Elna, la (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 3,31 km2, 10 m alt, 2.223 hab (2012)

(o la Torre del Bisbe, ant: la Torre d’Asillac, fr: Latour-Bas-Elne) Situat a la plana costanera de la Salanca, a llevant de la ciutat d’Elna.

Economia agrícola de secà amb el conreu de la vinya destinada a la producció de vi de qualitat superior; els conreus de regadius són els més estesos i sobresurten les hortalisses, que es localitzen al riberal del Tec. També té importància la producció de fruita (peres, préssecs, pomes i albercocs). Complementa la riquesa agrícola la ramaderia ovina. Fàbrica d’embalatge per a fruita i hortalisses. Població en ascens.

El poble s’assenta enmig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume.

Torderes (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,91 km2, 138 m alt, 163 hab (2013)

(fr: Tordères)  Situat als darrers contraforts del sector sud-oriental dels Aspres, que davalla des del roc de Quers fins a la vall del Rard. El terme és molt trencat i és drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen, per la dreta, en el Rard: el torrent de Caraig (límit oriental del terme), la riera de Torderes, els torrents Monar, de la Joncairola i de la Cadira i el córrec del Fornàs (límit meridional).

La part meridional i més accidentada del terme és, en part, boscada d’alzines sureres i coníferes (el bosc de Torderes), i la resta és cobert del conreu principal que és la vinya (destinat a la producció de vins d’aperitiu, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta de la riera de Torderes i al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya, conserva retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

Toluges (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,04 km2, 20 m alt, 6.544 hab (2013)

(fr: Toulouges) Situat al Riberal, entre el pla de Tuïr i la Tet, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’oest a est.

L’economia es basa en l’agricultura. Els conreus de regadiu es destinen a verdures i fruiters (presseguers i albercoquers), i els de secà a la vinya; producció de vi de qualitat superior. Indústria afavorida per la proximitat de Perpinyà. El 1992 es creà un parc d’activitats econòmiques, que ha revifat l’economia local. Població en ascens.

El poble és troba mig quilòmetre a la dreta de la Bassa, a la carretera de Perpinyà a Tuïr, al voltant de l’església parroquial, edifici romànic del segle XI.

El 1027 hi tingué lloc l’important sínode de Toluges.

Teulís (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,19 km2, 550 m alt, 50 hab (2013)

(fr: Taulis)  Situat al vessant oriental del Canigó, al peu del puig de l’Estela i del roc Redon, a la zona de contacte amb els Aspres.

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, la qual és dedicada a l’explotació de conreus de cereals, patates i raïm (destinat a la producció de vi de taula). La ramaderia (porcina i ovina) és actualment molt minsa. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un planell, al sector septentrional del terme; La seva església parroquial de Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica, i el retaule de l’altar major fou construït al segle XVII per Pere Oliva d’Urgell.

El lloc fou posseït pel monestir de Camprodon.

Tesà (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,83 km2, 13 m alt, 1.691 hab (2013)

(fr: Théza) Situat a la plana litoral, al Riberal, a la plana estesa entre el Rard i la Tet, al sud-est de la comarca, prop del nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.

L’aprofitament de les capes freàtiques i de l’aigua procedent de l’agulla de la Mar per al regatge, permet l’agricultura de regadiu, que es destina a les hortalisses i els arbres fruiters (préssecs, albercocs), però el conreu més estès és el de la vinya; producció de vi de qualitat superior. Població en ascens.

El poble, de probable origen romà, és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, a la façana de la qual hi ha incrustades dues inscripcions romanes.

Terrats (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,32 km2, 138 m alt, 661 hab (2013)

Situat a l’àrea de transició entre la plana i els Aspres, a la riba de la Canta-rana, afluent del Rard.

Economia agrícola dominada per la vinya, que és la principal font de riquesa del terme; producció de vins de qualitat superior; al regadiu hi ha arbres fruiters (albercoquers i presseguers), hortalisses i farratge. Hi ha una important cooperativa vinícola. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant progressivament.

El poble és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval.

Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on la llegenda situa la imaginària ciutat de Mirmanda.