(Setcases, Ripollès)
Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l’est) i el de Carançà (a l’oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau.
Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana.
A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d’altitud, el 1975 s’hi bastí l’estació d’esquí Vallter.
(Ripollès)
Vall, al nord-oest de la comarca. Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses (1.800 m alt) amb el massís del Puigmal (creu de Maians, 2.020 m; pla de les Salines, 2.502 m; pic de Gorrablanc, 2.550 m), al nord, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella (1.984 m) i el tossal de Rus (2.113 m), arriba fins a la serra de Mogrony (2.046 m), al sud.
La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser.
Comprèn els termes de Toses (la Vall de Toses del segle XIX), amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà, i de Planoles (amb Planès de Rigard); a la part més baixa, al vessant esquerre, el poble de Ventolà pertany ja al terme de Ribes de Freser i el vessant dret pertany al terme de Campelles.
Històricament, ni Planoles (però sí Planès) ni Ventolà no en formaven part.
(Ripollès / Baixa Cerdanya)
Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya de l’alineació pirinenca de direcció oest-est.
És el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya amb la Catalunya central i és aprofitat per la carretera nacional que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà.
Sota la collada la serralada és travessada pel llarg túnel de Toses, pel ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
(Catalunya, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Toses. Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren (1375) als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar.
Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses.
(Queralbs, Ripollès)
Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Masia i veïnat, a l’esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d’Ogassa.
Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles, del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
(Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)
Massís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació est-oest, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial.
Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l’oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l’est, passada la portella d’Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès).
Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d’Ogassa, mentre que el nord i l’oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba.
Remats d’equins pasturaven a l’estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba.
(Ogassa, Ripollès)
(o Sant Martí de Surroca) Poble (1.236 m alt), centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca; fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors.
És anomenat també Surroca de Dalt, en oposició al nucli de Surroca de Baix (o Surroca d’Ogassa), situat uns 3 km al sud, que es formà a partir del 1835 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter (on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí).
El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torrelles, dins el terme de Sant Joan.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del segle XX per l’empresa d’automòbils La Hispano-Suïssa.
Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.
Dades dels Països Catalans 