(les Llosses, Ripollès)
Antic terme i masia, situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.
Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117.
Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l’esquerra de la de les Llosses.
(Ripoll, Ripollès)
Antic terme i masia, de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme.
És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll.
Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885.
(Queralbs, Ripollès)
Caseria (1.200 m alt), en procés de despoblament, dins la parròquia de Fustanyà. Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb.
Són molt notables les fonts de Vilamanya, que porten l’aigua al torrent del Barnit.
(les Llosses, Ripollès)
Poble (1.012 m alt), situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860.
Fou municipi independent fins el 1974. L’antic terme comprenia, a més, el poble d’Estiula, l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes.
(Ogassa, Ripollès)
Antiga parròquia rural (1.260 m alt) (Santa Maria de Vidabona), als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.
Existia ja el 1044. Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor. Tingué un quant temps d’independència al segle XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor.
La seva església romànica, del segle XII, es troba avui dia en ruïnes.
(Osona / Ripollès)
Regió del nord-est humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central i els Pirineus Orientals. Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Pre-litoral. Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic.
La població és la més feble de la Catalunya continental (63 h/km2), però la més densa de la Catalunya interior. L’increment màxim del darrer segle (63%) és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estancat la industrialització, relativament forta (tèxtil, metal·lúrgica, de la construcció i la fusta sobretot) a Vic, Manlleu, Ripoll i Torelló.
És important la riquesa agrària. Canalitzen el comerç tradicional el mercat regional de Vic, el comarcal de Ripoll i els subcomarcals de Ribes de Freser, Camprodon, Prats de Lluçanès i Sant Quirze de Besora.
La regió coincideix aproximadament amb les antigues vegueries de Vic i Camprodon i les sots-vegueries de Ribes i Lluçanès, amb el corregiment de Vic i amb la meitat llevantina de l’actual diòcesi de Vic.
(Vilallonga de Ter, Ripollès)
Antiga quadra civil de domini senyorial, situada prop del límit amb el terme de Llanars.
Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter.
L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n’Huguet, que té al seu costat una capella del Roser.
(Setcases, Ripollès)
Estació d’esports d’hivern, a l’esquerra de la vall de Carlat, vora la coma de Mardanya i la baga de la Llosa, al pla dels Hospitalers, prop del naixement del Ter (2.600 m alt).
Inaugurada el 1975, disposa d’un telesella, sis telesquis i un xalet refugi, en una àrea total de 50 km2 entre zones esquiables, pistes i boscs.
(les Llosses, Ripollès)
Poble (983 m alt), situat al punt més alt de la serra que divideix les aigües de la riera de Vallespirans o de Carnalets de la de les Llosses, on aquella desguassa.
La parròquia (Sant Esteve) existia des del 1123 i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll. De l’antiga església romànica resten només els murs i la nau; fou profundament transformada l’any 1759, quan hom hi construí també un massís campanar.
(Ripollès)
Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).
És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.
Dades dels Països Catalans 