(o cabeçol dels Sants) Petit turó (27 m alt), que s’alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria.
Santuari, situat a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on hom ha construït el barri del Racó de Santa Marta.
Santuari, al nord de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al nord, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç.
(Polinyà de Xúquer, Ribera Baixa)
Església i caseria, vora el terme d’Alzira.
Barri marítim de la ciutat.
Barri, a llevant del nucli urbà.
Poble, al nord del terme, vora la carretera de València.
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica. Té una superfície de 1.117,45 km2 i es divideix en les dues comarques.
La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira. La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva dellà Xúquer el mateix segle XIII no respectà la unitat de la regió; en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat.
Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps de partit judicial: Alzira, Sueca, Carlet i Alberic.
Barri turístic, al nord de la ciutat, vora el cap de Cullera, sota el santuari de Santa Marta.
Dades dels Països Catalans 