(Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)
Sèquia de l’esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu.
La primera concessió d’aigües fou del 1273 i des de llavors s’ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.
(País Valencià)
(cast: Júcar) Riu del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l’estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d’Albarrasí, i desemboca, després d’un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2.
El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d’aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg.
La irregularitat interanual d’aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s’han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l’octubre de 1923. Les secades és registren al període d’estiu.
Les seves aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d’Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i reguen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha.
Per tal d’obtenir la regulació del riu i l’aprofitament hidroelèctric ha estat construït l’embassament d’Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.
Curs d’aigua intermitent, que neix al pla de la Serra, dins el terme d’Alfarb, i es perd als arrossars del sud de l’Albufera, prop d’Almussafes.
(Ribera Alta / Ribera Baixa / Safor)
Alineació muntanyosa, un dels darrers contraforts del Sistema Ibèric, que separa les tres comarques.
Culmina la cim de la Mola (625 m alt).
Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest
(Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa)
Zona que circumda l’Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic.
La declaració de parc natural l’any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d’un ecosistema litoral que antigament era molt més extens.
El principal interès natural de l’Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s’hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües.
Enllaç web: Parc Natural de l’Albufera de València
Dades dels Països Catalans 