Arxiu d'etiquetes: Ribera Alta

Benimodo (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 12,5 km2, 42 m alt, 2.254 hab (2014)

Estès dins l’àrea d’influència de Carlet, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a l’oest per alguns petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents a la conca del Xúquer; al sud de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn (porcs) i de llet, i l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), que s’alimenta principalment d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i de pous; el secà (raïm moscatell) és en regressió. Àrea comercial de València.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Immaculada Concepció.

El terme municipal comprèn també, si bé separat del territori, el petit enclavament i antic terme de Ressalany, situat entre els termes de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.

Enllaç web: Ajuntament

Benifaió (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,1 km2, 35 m alt, 11.819 hab (2014)

(ant: Benifaiò d’Espioca o de Falcó) Situat al nord-est de la comarca, al límit amb les de l’Horta i la Ribera Baixa, al sud de València.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura, on predomina el regadiu (taronges, fruiters, tot tipus d’hortalisses i blat de moro), gràcies a la reial sèquia del Xúquer que rega el terme; hi ha una part de cultius de secà (garrofers). L’avicultura i diverses indústries, entre les quals destaca la tradicional del vimet (coves i cadires) completen l’economia. Àrea comercial de València. La població ha experimentat durant els dos últims segles un creixement ininterromput.

La vila és d’origen islàmic; l’església parroquial, acabada el 1727, és dedicada a sant Pere, i fou decorada per Vicent López i per Josep Cotanda.

Dins el terme es troba l’antiga torre de defensa de Mussa, prop de la font del mateix nom.

Enllaç web: Ajuntament

Beneixida (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,2 km2, 35 m alt, 686 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals i cítrics -taronges-), que ocupa gairebé la totalitat del terme i s’alimenta principalment de l’aigua de les sèquies procedents del Xúquer i que li serveix la comunitat de regants. També hi ha alguns magatzems de preparació de fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic, i s’ha vist afectat per diferents catàstrofes: un terratrèmol el 1748, una gran riuada el 1864 i, darrerament, el 1982, l’esfondrament de la presa de Tous. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El terme municipal comprèn l’enclavament de la lloma de la venta de Carbonell, separat d’ell, i el barri de Beneixideta.

Enllaç web: Ajuntament

Avidesa

(Alzira, Ribera Alta, 1958 – 1993)

Empresa alimentària. Creada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis. Va experimentar una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris.

El volum de vendes assolí 9.220 milions de pessetes l’any 1980 i ocupava 1.800 empleats.

El 1993 fou adquirida per Nestlé i els gelats passaren a dir-se Camy.

Antella (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions de la serra d’Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada.

El poble, que conserva restes del palau senyorial, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L’església parroquial, de començaments del segle XVIII, és d’estil barroc xorigueresc.

Enllaç web: Ajuntament

Anguilera, sèquia d’

(Massalavés, Ribera Alta)

Sèquia que pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal.

Alzira, sèquia reial d’ *

(Ribera Alta)

Nom antic de la sèquia reial del Xúquer.

Alzira (Ribera Alta)

Municipi i capital de la Ribera Alta (País Valencià): 110,46 km2, 14 m alt, 44.518 hab (2014)

(ant: Algesira) Situat al sud de València. El seu nom, que en àrab vol dir l’illa, deriva de l’emplaçament de la capital, que antigament es recloïa dins una colzada del Xúquer.

La reial sèquia del Xúquer rega el terme i hi fa possible l’agricultura de regadiu; l’increment del cultiu de la taronja data del segle XVIII i és actualment de gran importància. A les riberes del Xúquer cultiven arròs, així com altres productes de regadiu: cereals, llegums, hortalisses. Ramaderia avícola, pesca i apicultura. La indústria deriva de l’agricultura: conserves vegetals, preparació de la taronja per a l’exportació, molins arrossers i farineres, també hi ha indústria tèxtil, paperera i de mobles.

És molt probable que el poblament d’Alzira començés a l’edat del bronze; també hi ha diversos testimonis de l’existència d’un nucli de població en època romana, que no es consolidà, però, fins al període de domini musulmà.

Conquerida el 1243 per Jaume I, conservà part de la població sarraïna. Hi havia també una important colònia judaica, la qual emigrà després de les matances del 1391. Les pestes de principi del segle XV acabaren de reduir la població de forma considerable. Tingué una important indústria tèxtil que li donà una certa prosperitat.

El 1520 es declarà favorable als agermanats; hagué de capitular el 1522. Patí una ràpida decadència quan fou decretada l’expulsió dels moriscos. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per la qual cosa perdé, l’any 1707, els privilegis i els estatuts municipals.

L’Ajuntament (segles XVI-XVII) és un edifici de transició, gòtico-renaixentista.

Enllaç web: Ajuntament

Alquerieta, l’ -Ribera Alta-

(Alzira, Ribera Alta)

Barri, a l’extrem nord-est de la ciutat, a l’entroncament de les carreteres d’Alzira a Sueca i d’Alzira a Favara de la Ribera.

Alqueria, l’ -Alzira- *

(Alzira, Ribera Alta)

Altre nom del barri de l’Alquerieta.