(o Benifaraig d’Alzira) Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1563.
El segle XVI fou segregat del terme d’Alzira i agregat a la nova parròquia d’Alberic.
Benifaraig -Ribera Alta-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Ribera Alta
Benifaió, baronia de
(Benifaió, Ribera Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial. Fou vinculada, amb caràcter agnatici, prèvia facultat reial, el 1615, per Miquel Falcó de Belsochaga.
Montserrat d’Alcalà (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,58 km2, 169 m alt, 7.202 hab (2014)
(o Montserrat) Estès a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre, que li serveix de límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes, com els estreps occidentals de la serra Talaguera, el terme és drenat, a més, per diversos barrancs.
La base de l’economia local és l’agricultura, on prepondera la de secà, dedicada especialment a la vinya, a part de fruiters, oliveres i cereals; al regadiu hi predominen els cítrics. Està complementada per la ramaderia porcina i la indústria, bàsicament agropecuària. Darrerament s’hi ha desenvolupat també l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, antiga alqueria i fortalesa islàmica, es troba al peu de la serra del Castellet; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Maria, bastida el 1621.
Enllaç web: Ajuntament
Montroi (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014)
Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l’avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d’un turó coronat per les restes de l’antic castell de Montroi. L’església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Massalavés (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,43 km2, 28 m alt, 1.617 hab (2014)
Situat a la plana regada pel Xúquer, a l’esquerra del riu Verd, límit meridional del terme, al nord-oest d’Alberic.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat del territori, és alimentada per la sèquia reial del Xúquer i es destina sobretot al conreu de tarongers; altres conreus són el blat de moro, les fruites, les hortalisses i l’arròs. Aviram. Recentment s’hi han establert també algunes indústries, entre les quals hi ha una gran fàbrica de mobles i una altra de material per a la construcció. Pertany a l’àrea comercial d’Alzira. La població ha augmentat regularment durant el segle XX.
A la vila (massalavesins) hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’estil gòtic tardà, bastida el segle XVI i restaurada el 1913.
El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet.
Enllaç web: Ajuntament
Manuel (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,05 km2, 40 m alt, 2.543 h (2014)
Situat a la vall baixa del riu d’Albaida, al sector sud de la comarca, al límit amb la Costera i al nord de Xàtiva. Una quarta part del terme no és conreat i ocupat en gran part per matollar.
La principal activitat és l’agricultura de regadiu, que és possible gràcies a les sèquies derivades del riu i per la plana al·luvial del Xúquer; s’hi conreen tarongers, hortalisses i arròs; la minsa agricultura de secà és dedicada a uns bancals de garrofers i oliveres. La indústria hi és molt diversificada, principalment les derivades de l’agricultura, a més de la fusta, de la construcció, etc. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble és a la dreta del riu d’Albaida, al peu d’un turó, i forma un continu urbà amb els de l’Abat, Faldeta i la Torreta de Manuel, agregats el 1836, i el de l’Énova. Hi destaca l’església parroquial de Sant Gil, barroca (fi del segle XVII). Fou centre de la baronia de Manuel.
El municipi comprèn, a més, les Salines i el despoblat de Roseta.
Enllaç web: Ajuntament
Llombai (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 55,57 km2, 100 m alt, 2.787 hab (2014)
Situat a la vall mitjana i a la dreta del riu Magre, afluent del Xúquer, a la vall dels Alcalans. El terme s’estén a banda i banda del riu, el sector occidental és accidentat pels contraforts de la serra del Caballón. Bona part del terme és coberta de boscs.
L’agricultura de secà, ocupa la major part del terme (vinya, garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu, que millorà amb la regularització dels regatges, hi ha taronges i horta. Granges d’aviram. Activitats industrials lligades a l’agricultura i de la pell. Àrea comercial de València.
La vila (llombaïns), d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre, formant un continu urbà amb Catadau. L’església parroquial (1650), que és l’antiga capella del convent dominicà de la Santa Creu, és gòtica amb elements barrocs. Fou centre del marquessat de Llombai.
El municipi comprèn, a més, la caseria de Sant Antoni de Llombai, els despoblats d’Alcalà i d’Alèdua i el barri de Vistalegre.
Enllaç web: Ajuntament
Guadassuar (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,34 km2, 25 m alt, 5.928 hab (2014)
Situat a l’oest de la comarca, des de les serres que la separen de la canal de Navarrés fins a la plana regada pel riu Magre, al sud-oest de València. El sector més muntanyós és cobert de pinedes i pastures, la resta és ocupada pels conreus de regadiu (principalment destinada als tarongers i hortalisses), en bona part alimentats per la sèquia reial del Xúquer i també a pous, base de l’economia local. La ramaderia bovina, avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (conserves, farinera) completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial d’Alzira. La població ha crescut de manera constant des de mitjan segle XIX.
La vila és a la dreta del riu; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII.
Dins el terme hi ha el caseriu de la Garrofera i l’antiga alqueria de Maranyent.
Enllaços web: Ajuntament – Club Triatló – Amics de les Danses
Barranquet, el -Ribera Alta-
Caseriu, situat 2 km al sud de la ciutat.
Barraca d’Aigües Vives, la
(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Llogaret, situat a la vall d’Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant.
Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d’Aigües Vives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives. L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent.
Dades dels Països Catalans 