Petita alineació (342 m alt), limitada a l’oest pel riu de Bunyol; forma part de l’estructura de la foia de Bunyol.
Caseriu, a la vall de la Casella, depressió de direcció sud-est – nord-oest, entre les serres de la Murta i del Cavall Bernat; al nord, i de les Agulles, al sud, drenada pel barranc de la Casella, afluent del Xúquer per la dreta, al qual desemboca prop d’Alzira.
(Càrcer, Ribera Alta, segle XV – )
Jurisdicció que comprenia el lloc de Càrcer, vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Barri i colònia industrial.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014)
A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina.
Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira.
L’antiga vila era a l’esquerra del Xúquer, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII).
Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d’Escalona i d’Escalona, i hi té origen la sèquia d’Escalona.
Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)
(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.
La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.
Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.
Enllaç web: Ajuntament
Caseriu, situat a l’extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,15 km2, 45 m alt, 1.168 hab (2015)
Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrès, a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu. El sector forestal ocupa dues terceres parts del terme, amb pins i matollar.
La base econòmica és l’agricultura: predomina el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Escalona, sobre el secà; els conreus més estesos són els de les hortalisses, els tarongers i l’arròs, al regadiu, i garrofers i oliveres, al secà. Àrea comercial d’Alzira.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra; l’església parroquial actual, dedicada a sant Antoni i sant Nicolau de Bari, fou bastida a mitjan segle XVIII. Resta en part l’antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja, prop del poble.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 2,05 km2, 40 m alt, 1.175 hab (2015)
Situat al sector meridional de la comarca, en un terreny pla i al·luvial, estès a la dreta del riu d’Albaida.
La base econòmica fonamental és l’agricultura i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de sèquies derivades i d’aigua de pous; produeix principalment taronger, en règim quasi de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars, aquests havien estat molt importants; el secà és quasi inexistent. Avicultura. Té com a complement econòmic els magatzems de preparació de la fruita. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble és a la dreta del riu d’Albaida; l’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís.
Fou lloc de moriscs, de la fillola de Càrcer; depenia del castell de Benimeixís.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 