Cim (3.006 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom (2.900 m alt) el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat.
La primera ascensió hi fou efectuada el 1858.
Cim (2.860 m alt), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc.
El seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2.728 m alt).
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 48,70 km2, 528 m alt, 119 hab (2014)
(cast: Puente de Montañana) Situat al Pre-pirineu, al sud de la comarca, drenat per la Noguera Ribagorçana i pel Sant Joan, i accidentat per les serres de Llera i de l’Almúnia.
S’hi conreen, de secà, cereals, ametllers i oliveres; el regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la Noguera Ribagorçana, i produeix farratges, fruites i hortalisses. Ramaderia de llana. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.
Població en descens (768 h el 1900), degut al qual es traslladà la capitalitat del municipi de la vila de Montanyana (que fins al 1960 era el nom del municipi), al poble del Pont de Montanyana.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Colls, la Móra de Montanyana, Torrebaró i les caseries de Coscolla i Espluga de Colls.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 118,53 km2, 743 m alt, 288 hab (2014)
(o Isàvena, cast: Isábena) Situat a la ribera de l’Isàvena, sector en el qual el riu passa encaixat. Accidentat al sector septentrional per la serra de Jordal i ocupat per boscs, pastures i matolls.
Només la meitat del terme es aprofitat per a l’agricultura, principalment amb conreus de secà, els més importants són els cereals (ordi i blat), seguit del farratge (alfals i esparcet). Vora el riu hi ha una mica de regadiu (hortalisses, patates i fruiters). L’activitat econòmica principal és la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Graus.
L’any 1966 li foren agregats part dels municipis de Merli (els pobles de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Tarrueco) i Queixigar (poble de Sant Esteve del Mall) i, a més, Isàvena, Roda de Ribagorça (1964) i Serradui (1980).
El terme comprèn també el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquero i Riu de la Carrera i l’antiga quadra de Sant Marçal.
Despoblat (1.204 m alt), situat prop del cim d’un turó a la dreta de la Valira de Castanesa.
L’església de Sant Genís era annexa de la parròquia de Casterner de Noals.
(o Biesques d’Ovarra) Poble (900 m alt), situat sota el tossal del Cis, a l’esquerra de l’Isàvena. Citat el 907.
Poble (1.188 m alt) i antic municipi: 28,45 km2, annexat a l’actual el 1966. Situat en un turó, té l’església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista.
Procedent de Betesa, es conserva al Museu d’Art de Catalunya un frontal d’altar de fusta del segle XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia (vall de Benasc).
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Ovís, Santa Eulàlia i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l’església i despoblat de Belarta.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 81,74 km2, 1.431 m alt, 304 hab (2014)
(cast: Laspaúles) Situat a la vall de l’Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l’Éssera, entre la serra d’Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l’alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats.
Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). Àrea comercial del Pont de Suert.
La vila és enlairada damunt la riba dreta de l’Isàvena. Església parroquial de Sant Pere.
Comprèn els antics termes de Nerill i d’Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d’Alins d’Isàvena i la quadra de Rins.
Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui.
L’església de Sant Agustí (segle XII), sufragània de la d’Areny, és romànica.
Poble (1.194 m alt), situat a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
Formava un municipi amb Herbera. L’església depèn de la parròquia de Noals.
Dades dels Països Catalans 