(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat recent (772 m alt) de l’antic municipi de Fet, situat al cim d’una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei.
La seva església depenia de la de l’Estall.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat recent (772 m alt) de l’antic municipi de Fet, situat al cim d’una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Montrebei.
La seva església depenia de la de l’Estall.
(el Pont de Montanyana, Ribagorça)
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi, a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris.
L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte Ramon VI de Pallars Jussà. El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida.
Despoblat (783 m alt), situat al sud de l’antic terme de Roda de Ribagorça, a l’interfluvi dels barrancs de Sant Esteve i de Solans, afluents, per l’esquerra, de l’Isàvena.
De la seva parròquia (Sant Joan) depenien les caseries de la Colomina i de la Mata. El segle XIX formà un municipi.
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Antic municipi, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
Al tossal de Monesma (1.229 m alt) s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi (actualment la capitalitat és a Queixigar).
Santuari (1.381 m alt) (la Mare de Déu de la Mola), dins la parròquia de Sirès, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert.
Despoblat i partida, entre Gavarret i la Noguera Ribagorçana, vora el Pont de Suert.
Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig.
Caseria en procés de despoblament, al nord-est de la vila.