Arxiu d'etiquetes: Ribagorça (geo)

Corrodella, serra de la

2 Respostes

(Ribagorça / Llitera)

(cast: la Carrodilla)  Serra (921 m alt), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit de les dues comarques.

Juntament amb la serra d’Estada (1.026 m alt), a ponent en direcció d’est a oest, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis, del Volterol i de la penya Roja, de direcció sud-est, constitueix un anticlinal mesozoic, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana. Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona.

Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis: Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella.

Al vessant meridional, dins el terme d’Estada, hi ha el santuari de la Corrodella (La Carrodilla, en castellà), marià, el qual dóna nom a la serra.

Clarabide, pic de

1 Resposta

(Ribagorça)

Cim (3.028 m alt), situat a la línia de crestes entre la comarca i Comenge (Llenguadoc).

Al vessant occità domina el circ de Clarabide, al qual s’accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide (2.664 m alt).

Cis, serra del

24 Respostes

(Ribagorça / Alta Ribagorça)

Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.

Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.

Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.

Castanesa, vall de

11 Respostes

(Ribagorça)

Vall drenada per la Valira de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana aigua amunt del Pont de Suert, de modelatge de tipus fluvial. Comprèn l’antic terme de Castanesa i part dels de Montanui, les Paüls i Bonansa.

La capçalera, que s’estén fins al congost de Siscarri, és encerclada al nord-est per la serra de Llauset (2.910 m alt), que la separa de la vall de Barravés, i al nort-oest, per la serra Negra (2.650 m alt).

A ponent, les crestes del pic de Castanesa (2.858 m alt) fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa, des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver, per Cerler.

Segueix el pic de Baciver (2.725 m alt) i la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), que davallen pel coll de l’Espina (1.276 m alt) i pel pic de Santa Llúcia (1.542 m alt), els quals aïllen l’alta vall de la de l’Isàvena.

Boix, tossal de

1 Resposta

(Ribagorça)

Cim (2.733 m alt) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc, contrafort del massís de Bagüenyola.

Benasc, vall de

54 Respostes

(Ribagorça)

Capçalera de l’Éssera amb els seus afluents, fins al congost de Ventamillo al sud. El clima és de muntanya, amb pluges i nevades considerables, amb boscos de pins i avets i pastures abundants. L’agricultura hi té escassa importància (patates i cereals).

La riquesa bàsica n’és la ramaderia i també l’explotació forestal. Turisme i esports d’hivern. Nombrosos salts d’aigua, aprofitats per produir energia hidroelèctrica.

El centre comarcal és la vila de Benasc, però el mercat és a Castilló de Sos, que depèn comercialment de Graus.

Benasc, port de

Deixa un comentari

(Ribagorça)

Depressió (2.444 m alt) de la comarca, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre la vall de Benasc i la de la Pica (Comenge).

Alta Ribagorça Occidental, l’

Deixa un comentari

(Ribagorça)

Subcomarca, centrada a Castilló de Sos. S’articula en tres valls principals: la vall de Barravés i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, integrament a la conca de l’Éssera.

Goellicrestada, port de

Deixa un comentari

(Ribagorça / Vall d’Aran)

Coll (2.475 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall de Valarties, al sud del Montardo.

Badia, Antoni

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)

Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14).