Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Partit d’Unió Republicana Autonomista

(País Valencià, 1908 – 1936)

(PURA)  Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, separació de l’Església i de l’Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N’eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Feliu Azzati.

En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l’afer de l’estraperlo i la política duta a terme durant l’anomenat Bienni Negre (1934-36).

Oliver i Domenge, Pere

(Palma de Mallorca, 1886 – Felanitx, Mallorca, 1968)

Republicà. Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx.

Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a “La Veu de Mallorca”, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a “La Nostra Terra” i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol de 1931. També col·laborà a “República”.

És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.

Mateu i Domeray, Fèlix

(Cuba, segle XIX – Palma de Mallorca, segle XX)

(o Matheu)  Polític i periodista republicà. Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana.

Participà en l’organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l’illa.

Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà “La Voz del Pueblo” (1893) en un intent de revifar l’antiga Unió Obrera Balear.

Martí i Ximenis, Lluís

(Palma de Mallorca, 1856 – 1922)

Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari “La Unión Republicana” (1896-1904).

Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes.

Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assembleista de Mallorca i s’uní al regionalisme mallorquí.

Manent i Victory, Joan

(es Castell, Menorca, 1879 – Alaior, Menorca, 1936)

Polític republicà. Organitzador de les Joventuts d’Unió Republicana a Menorca (1910-11) i promotor del Partit Republicà Radical. Fou governador civil de les Balears (1931-35).

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Llopis Gálvez, Juan

(Almeria, Andalusia, 1851 – Santander, Cantàbria, segle XX)

Polític republicà. Catedràtic de geografia a Palma de Mallorca des del 1889. Dirigent del partit d’Unió Republicana de Mallorca (1896), fou regidor des del 1899.

Organitzador, amb Francesc Julià, del Partit Republicà Radical (1911). Marxà a Santander l’any 1914.

Làdico i Font, Teodor

(Maó, Menorca, 6 abril 1825 – 8 desembre 1912)

Polític republicà. Fou diputat a Corts i ministre de finances durant la primera República espanyola.

Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico.

Julian i Martín, Gonçal

(València, 1841 – 1902)

Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868.

Copropietari d'”El Mercantil Valenciano”, combaté la Restauració.

Fou regidor de València (1879-85) i diputat a corts (1893).

Julià i Perelló, Francesc

(Palma de Mallorca, 1879 – 1975)

Polític republicà. De jove milità uns quants anys en el partit socialista, però a partir del 1910 organitzà la Joventut Republicana Radical i fundà “La Voz del Pueblo” (1913-19).

Tingué un paper destacat en la creació del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca el 1913. A partir del 1918 figurà en la direcció del Partit Republicà Federal, que contribuí a reorganitzar, i en fou president durant els anys 1930-31.

Diputat a corts els anys 1931-36 i alineat amb Lerroux, fou també president de la diputació de València (1932).

Jofre i Roca, Bernat

(Andratx, Mallorca, 2 setembre 1902 – Vaud, Suïssa, març 1969)

Dirigent republicà. Regidor electe de Palma de Mallorca el 1931, l’any següent ingressà a Acció Republicana, i l’abril de 1934 fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou també secretari polític.

L’inici de la guerra civil el sorprengué a Madrid, es traslladà a Barcelona; participà en l’organització de l’expedició del capità Alberto Bayo a les Illes. Fou agregat al consolat de Niça (França), des del setembre de 1936.

Acabada la guerra, residí a Veneçuela fins al 1964, on presidí el Centre Català (1957).