Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Pérez i Farràs, Enric

(Lleida, 29 agost 1885 – Cuatla, Mèxic, 10 agost 1949)

Militar. Comandant d’artilleria, en iniciar-se la II República fou nomenat cap dels mossos d’esquadra de Catalunya.

Durant els fets revolucionaris dels dies 6 i 7 d’octubre de 1934 dirigí a Barcelona la defensa de la Generalitat, que li valgué una condemna a mort, indultada posteriorment.

En començar la guerra civil fou nomenat cap de les milícies de Catalunya i s’incorporà, com a assessor militar, a la primera columna catalana que marxà al front d’Aragó, sota el comandament de l’anarquista Durruti.

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Pascual i Deop, Josep

(Barcelona, 1844 – 1919)

Enginyer. D’idees republicanes, intervingué en política.

Gendre de Narcís Monturiol, fou un dels cinc enginyers industrials que formaren part de la dotació del primer Ictíneo.

Intervingué en la construcció del segon Ictíneo i el 1919 publicà una traducció catalana d’un escrit inèdit del seu sogre al butlletí “Quaderns d’Estudi”.

També publicà nombrosos treballs a la “Revista Tecnológica Industrial”.

Partit Republicà Nacional

(Catalunya, 1895 – segle XIX)

Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista.

Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux.

Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d’addictes de Barcelona a Sol i Ortega.

Partit Republicà Federal Orgànic

(Catalunya, 1880 – 1882)

Grup polític. Creat per Estanislau Figueras després de no posar-se d’acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall.

A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat (“orgànic”) sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades.

La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstituït per Pi i Margall.

Partit Republicà d’Esquerra

(Catalunya, juny 1935 – 1939)

Grup polític, creat com a organització catalana de la Izquierda Republicana.

Hi convergiren el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Català d’Acció Republicana.

En foren dirigents Ramon Nogués i Biset i Faustí Ballvé que obtingueren escó, juntament amb Marcel·lí Domingo, en les eleccions del febrer de 1936 pel Front d’Esquerres de Catalunya.

Partit Republicà Català

(Barcelona, 21 abril 1917 – Catalunya, març 1931)

(PRC) Grup polític. Creat per la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida. També s’hi integraren la majoria de les entitats de la UFNR, antics membres del Partit Reformista i el nucli federal empordanès d’August Pi i Sunyer. L’advocat Ramon Noguer i Comet n’esdevingué el secretari general.

L’acceptació del programa federal de Pi i Margall de 1894, el laïcisme i un reformisme social poc o molt esquerrà en foren postulats doctrinals.

Molt actiu fins al 1920, tendí a cercar connexions amb l’obrerisme català bo i mantenint un ideari catalanista.

Obtingué representació parlamentaria el 1918, formant part de la Coalició d’Esquerres i els seus diputats destacaren en la discussió del projecte d’estatut d’autonomia de 1918.

El radicalisme del grup va provocar la primera ruptura al final del 1919, arran de la proposta d’afiliar el partit a la III Internacional, que provocà l’allunyament de destacats militants.

Pero la davallada del partit es va produir a conseqüència de la repressió desfermada a Catalunya a la dècada dels anys 1920, que comportà l’escapçament de la direcció amb la deportació de Lluís Companys a Maó i l’assassinat de Francesc Layret en mans del pistolerisme.

El 1930 Companys conduí el partit cap al grup de “L’Opinió”, mentre que M. Domingo optà per integrar-se en el Partit Republicà Radical Socialista.

El 1931 s’uní a la conferència d’esquerres que va constituir l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra

(Catalunya, octubre 1933 – maig 1936)

Grup polític. Fundat entorn del denominat grup de “L’Opinió”, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.

Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses.

El desembre de 1935 participaren en el govern Companys i el 1936, després d’haver participar en el Front d’Esquerres, reingressaren a l’ERC.

Partit Catalanista Republicà *

Altre nom amb que fou conegut el partit polític de l’Acció Catalana Republicana (1931-39).

Partit Català d’Acció Republicana

(Catalunya, 1925 – abril 1934)

Grup polític republicà. Denominació adoptada pel grup d’Acció Republicana d’Azaña al Principat. Els seus principals dirigents foren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc.

El 1932 féu aparèixer a Barcelona el setmanari “Acción” i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radical-socialistes i amb Acció Catalana Republicana.

Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana que es fusionà amb els radical-socialistes dins el Partit Republicà d’Esquerra.

Pallejà i Vendrell, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1864 – València, 1939)

Republicà. Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista.

Formà part de l’ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l’Escola Municipal d’Arts i Indústries.

El 1935 publicà una Crònica de Reus (Memòries d’un septuagenari) especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73.