Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Olmos i Canalda, Elies

(Silla, Horta, 1880 – València, 12 gener 1961)

Eclesiàstic i escriptor. Era doctor en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on després fou catedràtic. Exercí el ministeri pastoral a les parròquies de Benissivà (1902) i Carlet (1908). El 1912 obtingué per oposició la canongia d’arxiver i bibliotecari de la catedral de València.

Cal destacar, entre les seves publicacions, Catálogo descriptivo de los códices de la catedral de Valencia, Como fue salvado el Santo Cáliz, Los prelados valentinos, Catálogo de los incunables de la catedral de Valencia i Inventario de los pergaminos del Archivo Catedral de Valencia.

Oliver, Rafael

(Algaida, Mallorca, segle XIX)

Eclesiàstic. Era beneficiat de la catedral de Palma.

És autor d’un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que han de casar o estan enamorats sia de lo que sia (1860), i de Misèries humanes (1860-62), obra que aparegué en quatre fulletons. El Discurs esmentat fou acusat per alguns d’excessiva cruesa d’expressió, i fou prohibit pel bisbe de la diòcesi.

Oliver -varis bio-

Ambròs Oliver  (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862)  Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).

Andreu Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.

Antoni Oliver  (Illes Balears, segle XIX – segle XX)  Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.

Bartomeu Oliver  (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX)  Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.

Francesc Oliver  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.

Joan Oliver  (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599)  Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.

Joan Oliver  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).

Miquel Oliver  (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533)  Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.

Pere Joan Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736)  Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.

Pere Onofre Oliver  (Illes Balears , segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.

Reginald Oliver  (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649)  Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.

Sebastià Oliver  (Illes Balears, segle XVII – 1722)  Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.

Oliva, Eugeni d’

(Oliva, Safor, 1535 – 1613)

Religiós. De primer fou observant i després caputxí. Ocupà el càrrec de provincial dels caputxins i excel·lí per les seves virtuts.

És autor d’una exegesi de la regla dels framenors segons el pensament de sant Francesc. Escriví la seva obra en llatí.

Nicolau, Pere -escriptor-

(Millars, Rosselló, 1575 – Catalunya Nord, segle XVII)

Escriptor i eclesiàstic. Doctor en teologia i professor a l’Estudi General de Perpinyà. Fou comissari del Sant Ofici.

El 1630 fou nomenat prior de l’antic monestir d’agustins de Santa Maria d’Espirà (Rosselló), que romania abandonat i arruïnat. Mentre hi visqué tot sol, durant uns quants anys, s’encarregà de reconstruir-lo parcialment.

El 1630 publicà el Llibre y declaració de Virtuts, Perfeccions, Gracias, Títols o Grandesas de la Santa i Verge Maria Mare de Déu, en honor de la Immaculada Concepció, més conegut amb el títol breu de Noms de Maria.

Nazari

(Catalunya Nord ?, segle VIII – Cuixà ?, Conflent, 745)

Ermità. Se suposa que habità prop de Cuixà molt abans de la fundació del monestir.

Venerat com a sant, la festa se celebra el 12 de gener.

Nadal, Pere -eclesiàstic-

(Illes Balears, segle XVII)

Eclesiàstic. Es llicencià en dret abans d’ordenar-se prevere. Fou canonge de Mallorca i més tard vicari general del bisbat (1672).

És autor d’escrits de caràcter jurídic.

Mut -varis bio-

Felip Mut  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, publicà Discurs natural sobre los cometes que s’han vist en lo present mes de novembre de l’any 1618 (1618).

Maties Mut  (Llucmajor, Mallorca, 1639 – Palma de Mallorca, 1715 ?)  Esparter benestant. Escriví un dietari en català, inèdit, que dóna un bon nombre de notícies interessants per a la petita història de Mallorca, entre el juny de 1680 i el juliol de 1715.

Onofre Mut  (Illes Balears, s XVI ?)  Historiador. És autor de l’obra Presa de Mallorca per la molt alt vei En Jaume.

Tomàs Mut  (Llucmajor, Mallorca, segle XIX)  Escriptor popular. Escriví nombroses composicions poètiques, que restaren inèdites, i publicà l’Entremés d’en Roegó Florit i na Faldó (1846).

Munyós, Pere

(Puçol, Horta, 1520 – València, 1610)

Ermità llec tingut per venerable. El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura (Alt Palància) i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita.

El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi. El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada.

Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga.

Munar, Antoni

(Costitx, Mallorca, 1807 – Lovaina, Bèlgica, 1847)

Religiós. És autor d’algunes obres ascètiques i de poesies en llatí i en castellà.