(Illes Balears, segle XVII – 1686)
Eclesiàstic i jurista. Era advocat i jutge conegut quan entrà en religió. Fou canonge i vicari general de la seva diòcesi. Morí assassinat.
Perpinyà, Pere Joan -jurista-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Peris i Pasqual, Vicent
(València, segle XVIII – 1786)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia (1749) i de teologia (1764). Tingué gran fama com a orador sagrat. Publicà diversos sermons.
Pelecha, Antoni
(València, 1724 – 1801)
Eclesiàstic. Fou examinador sinodal de l’arxidiòcesi de València. Publicà dos volums de sermons i altres escrits de caràcter religiós.
Pascual i Togores, Francesc
(Palma de Mallorca, 1787 – 1856)
Eclesiàstic. És autor de nombrosos escrits sobre filosofia i matemàtiques, la major part dels quals havia de restar inèdita.
Parera i Sansó, Joan
(Manacor, Mallorca, 5 maig 1865 – sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1927)
Eclesiàstic. Destinat a sa Pobla, on residí sempre, hi fundà el mont de pietat Caixa Rural i fundà i dirigí el 1909 la revista “Sa Marjal”.
Publicà Notícies històriques sobre l’antic santuari de Crestaig (1911) i Peregrinación a Tierra Santa y Roma (1927).
Palleja, Onofre
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Astrònom i eclesiàstic. Fou catedràtic d’astronomia a la universitat de València.
És autor de les obres Discurso de la naturaleza, causas y efectos de los cometas (1619), Tablas astronòmicas y argolísticas i Libro segundo del juicio de las natividades, inèdit.
Ortís i Sanç, Josep Francesc
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 5 setembre 1739 – València, 21 desembre 1822)
Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s’establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història.
Prestà molta atenció a l’arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807).
Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d’arquitectura de M. Vitruvi i d’Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l’antiguitat grega.
Ortí i Figuerola, Francesc
(València, 1695 – 1735)
Historiador i eclesiàstic. Fill de Josep Vicent Ortí i Major, i germà de Joaquim. Doctor en teologia, canonge de la catedral de València i qualificador del Sant Ofici. El 1728 fou nomenat rector de la Universitat Literària.
Escriví Memorias de la Universidad de Valencia, Memorias históricas de la fundación e insignes progresos de la ciudad de Valencia i diverses obres de caràcter religiós.
Ortells i Gombau, Francesc
(València, segle XVIII – 1816)
Eclesiàstic. Vicari a Foios (Horta), per instigació de l’arquebisbe de València F. Fabián y Fuero, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, escriví (1781) en defensa del nou mètode de filar seda: Disertación descriptiva de la hilaza de seda según el antiguo modo de hilar y el nuevo llamado de Vaucanson (1783).
Olmos i Claver, Vicent
(Catarroja, Horta, vers 1744 – vers 1812)
Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella de Sogorb (1772-79) i l’any 1780 professà al convent dels Jerònims.
Compongué una Missa, per a orquestra (1769), un Miserere, a vint veus (1772-76), magnificats, completes, salms, versets i nadales.
Dades dels Països Catalans 