(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1745 a Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli (mort el 1752), quart duc de La Salandra.
El 1912 passà als Maresca-Donnorso, ducs de Serracapriola.
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1745 a Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli (mort el 1752), quart duc de La Salandra.
El 1912 passà als Maresca-Donnorso, ducs de Serracapriola.
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol senyorial concedit el 1464 a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni de Ventimiglia.
(Nàpols, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1613 a Francesc de Revertera i Ruffo, senyor de la Salandra. La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1718 per Carles III al seu besnebot i quart duc Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli, primer comte de Tricarico.
Continua en la mateixa família.
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol concedit el 1445 a Albert Cao de Benós, militar que intervingué en la conquesta de Nàpols. Germà del baró de Lés.
(Nàpols, Itàlia, s XV)
Títol concedit el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena, baró-consort de Chiusa, confirmat el 1443.
(Nàpols, Itàlia, segle XVI)
Títol, concedit el segle XVI per Felip II a Dídac de Cabanyelles.
(Nàpols, Itàlia, segle XVI – )
Títol atorgat el 1507 a Ferran d’Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols. Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I.
Passà als Montcada, prínceps de Paternó, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Villafranca del Bierzo.
(Nàpols, Itàlia, segle XVII)
Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba.
(Nàpols, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1666 a Antoni Joan i de Centelles.
Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel.
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Títol atorgat l’any 1719 per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, marquès de Rialb.