Arxiu d'etiquetes: químics/ques

Porta i Ferrés, Eduard

(Barcelona, 1941 – )

Químic i museòleg. Llicenciat a Barcelona (1964), amplià estudis a Madrid.

Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona (1969-74). Vinculat als Museus de la diputació de Barcelona, n’ha estat cap (1983-85) i també cap dels laboratoris (des del 1970) i conservador (1984).

Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia de la UAB, ha dirigit cursos especialitzats.

Així mateix, des del 1979 fou consultor de la UNESCO de Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis (des del 1983) i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM.

Té diverses publicacions.

Poch i Aguilà, Pelagi

(Barcelona, 1899 – segle XX)

Químic.

Fou catedràtic d’anàlisi química i un dels animadors del pla d’investigació del Laboratori d’Investigacions Físiques de Madrid.

És autor de treballs remarcables sobre electròlisi.

Pi-Sunyer i Bayo, Cèsar

(Roses, Alt Empordà, 24 agost 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 11 novembre 1997)

Bioquímic. Fill d’August Pi i Sunyer i germà de Jaume i de Pere.

Fou assistent de l’Institut de Fisiologia de Barcelona (1931), on investigà sobre la síntesi del metilglioxal. Professor auxiliar de bioquímica a la Universitat Autònoma (1933), s’exilià a Mèxic el 1939.

És autor de Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932), El complex vitamìnic-B (1933), Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934) i La bioquímica dels hidrats de carboni (1966).

Pascual i Vila, Josep

(Mataró, Maresme, 3 gener 1895 – Barcelona, 18 setembre 1979)

Químic. Estudià ciències i farmàcia a Barcelona.

Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca (1922), Sevilla (1925-34), i a Barcelona (1934-65), on creà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica.

Fou el pare de Pere, Àngels i Ramon Pascual de Sans.

Novellas i Roig, Francesc

(Barcelona, 26 juliol 1874 – 1 agost 1940)

Químic. Germà d’Antoni. Estudià pintura i escultura, i després es dedicà al conreu de les ciències: es llicencià en ciències físico-matemàtiques, obtingué el títol de perit químic.

Es dedicà a l’estudi de les ciències naturals i féu nombroses observacions astronòmiques. El 1898 tenia al seu càrrec el servei meteorològic de Catalunya, i fundà també un laboratori d’anàlisi química.

Féu de professor de diverses escoles oficials, als Estudis Universitaris Catalans i a l’Ensenyament Agrícola ambulant. Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural (1909), de la qual fou president. Col·laborà a les seccions científiques del Centre Excursionista de Catalunya.

Des del 1909 va ésser director de la revista “Industria Química”, fundada el 1904. És autor de diverses obres i traduccions.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Moragas i de Montis, Gabriel F.

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1900 – Tarragona, 14 juny 1973)

Químic. Amplià estudis a Alemanya i França.

Fou professor de l’Institut de Química Aplicada i, des del 1921, de l’Escola del Treball de Barcelona. Promotor i director de l’Institut Químic que duu el seu nom.

Ha realitzat estudis importants per a la indústria tèxtil.

És notable el seu llibre Prácticas de química mineral (1933).

Montells i Nadal, Francesc de Paula

(Barcelona, 22 juliol 1813 – 1893)

Químic i metge. Fou professor de química a la universitat de Granada.

És autor de nombroses obres sobre física i química, com les titulades Idea suscinta físíco-química sobre la infección y desinfección (1854) i Nomenclatura química arreglada a los conocimientos modernos (1857), així com dels assaigs Dios, la Naturaleza y la Humanidad (1883-84) i Historia del origen y fundación de la Universidad de Granada… (1870).

Mollar i Roig, Josep

(Barcelona ?, segle XVIII – 1791 ?)

Químic. Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament.

Fou un dels membres fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), esdevinguda després, Acadèmia de Ciències i Arts.

Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria.

El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre.

El seu fill fou:

Josep Ignasi Mollar i Sala  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Químic.

Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786.

El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química.

Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre (1789).

Moles i Ormella, Enric

(Gràcia, Barcelona, 26 juliol 1883 – Madrid, 30 març 1953)

Químic. Germà de Joan. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10).

Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916).

El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l’Institut Nacional de Física i Química.

Participà en la comissió internacional per a l’estudi dels pesos atòmics.

Miró i Plans, Pere

(Manresa, Bages, 22 desembre 1927 – 11 març 2013)

Químic. Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg.

Hom el considerà una autoritat en química de la llana, de detergents i de proteïnes.

Degà del Col·legi de Químics de Catalunya i Balears, president del Comitè Europeu de Detergents i de l’Associació Internacional de Químics Coloristes Tèxtils, el 1974 fou nomenat director general d’indústries químiques i tèxtils, i director del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (1985 i 1998).

El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.