Possessió, a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862).
Cap de la costa meridional de l’illa, al sud de la ciutat, prop del puig des Corbmarí (160 m alt), que domina les salines d’Eivissa.
(Mallorca)
Coll de la serra de Tramuntana, a l’est del puig d’en Claret (564 m alt), al capdamunt de la vall d’Esporles.
Hi passa la carretera de Valldemossa a Andratx.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (930 m alt) de la serra de Tramuntana, unit al puig de ses Moles pel coll Ciuró.
(Vilallonga de Ter / Pardines, Ripollès)
Contrafort (2.202 m alt) meridional del massís de Balandrau.
Turó, damunt el qual s’assenta el nucli antic de la ciutat, amb la seu de Santa Maria.
(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)
(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).
S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del segle XIII.
Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del segle XVIII.
Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament.
Cim (1.762 m alt) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta, al nord-oest del Canigó.
(Horta / Camp de Túria / Camp de Morvedre)
Puig (238 m alt) de l’alineació muntanyosa que limita l’Horta pel nord, termenal dels municipis del Puig de Santa Maria, Nàquera, Albalat dels Tarongers i Sagunt.
Dades dels Països Catalans 