Turó (241 m alt), contrafort meridional de la serra d’Oriola, al voltant del qual fou bastida la ciutat.
Arxiu d'etiquetes: promontoris
Olivesa, pui d’
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Turó (uns 100 m alt) a la riba dreta de la Valira, davant la vila, coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca, relativament moderna, ha fet suposar -sense cap prova fins ara- l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret.
De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Nau, cap de la -Marina Alta-
Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam pre-bètic que davalla des d’Alcoi fins al mar.
Morrillo de Bordils, es
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Promontori (200 m alt) de la costa, que tanca per ponent la cala es Codolar.
És coronat per la torre de Lluc.
Morqui, el
Caseria, al nord-est del poble, als vessants del tossal del Morqui (454 m alt), contrafort septentrional de la serra d’Ador.
Moraira
(o Almoraira) Poble, situat a la costa, al fons de la rada de Moraira, oberta entre el cap Blanc i la punta de Moraira (promontori de 162 m alt que constitueix el límit meridional del sector de la costa espadada que des del cap de la Nau pren la direcció nord-est – sud-oest).
Es conserva el castell, o fort, de Moraira, de petites dimensions, edificat a la fi del segle XVI per Gian Battista Antonelli per a defensar la costa contra els atacs de corsaris. A llevant del poble, prop del promontori, hi ha la caseria del Portet de Moraira.
Al voltant d’aquests dos nuclis i en tot el sector de la costa han sorgit apartaments, hotels, urbanitzacions i càmpings, que l’han convertit en un dels nuclis turístics més importants de la Marina Alta.
Montgofre
Llocs, vora la costa de Tramuntana.
El lloc de Montgofre Nou és damunt del gran promontori que tanca per llevant el port d’Addaia, que acaba amb la punta de Montgofre.
Montdony, riu de
Riu, afluent dretà del Tec, que neix a Montalbà de l’Església, al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1.235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony, molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu col·lector.
Molins, puig des -Eivissa-
Puig de la ciutat (53 m alt), on hi ha una necròpolis punico-romana. Utilitzada entre els segles -VII i -III, amb més de tres mil hipogeus, és, juntament amb el santuari dedicat a la deesa Tanit, a la cova des Culleram, al nord de l’illa, l’establiment púnic més famós de la Ibusim de l’època.
L’estructura de quasi tots els hipogeus consta d’un pou estret d’uns quants metres de profunditat que dóna a una sala funerària oberta a la roca viva. A cada tomba hi havia d’un a sis sarcòfags llisos, amb nombrosos objectes, com àmfores, petites estàtues, joies, etc, que es conserven als museus arqueològics d’Eivissa, Madrid i Barcelona.
Mola de Fornells, sa
Gran promontori de la costa septentrional de l’illa, que avança vers el nord uns 4 km, entre el port de Fornells, a ponent, i l’arenal de s’Olla, a llevant. L’istme té una amplada d’1,5 km.
Culmina, al seu extrem septentrional, a la talaia de Fornells (122 m alt). Al centre hi ha el lloc de s’Albufera.
