Arxiu d'etiquetes: prehistòria

Valltorta, pintures del barranc de la

4 Respostes

(les Coves de Vinromà, Plana Alta / Tírig, Alt Maestrat)

Conjunt de pintures rupestres, localitzades en una quinzena de balmes al llarg del curs mitjà de la rambla de la Valltorta.

Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d’en Josep són dins els terme municipal de Tírig, al mateix límit amb el d’Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà.

Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat. És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el mesolític.

Trabajos varios del SIP

Deixa un comentari

(València, 1937 – )

Sèrie de monografies. Publicades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció històrico-arqueològica). D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques (secció del CSIC), dependent de la diputació provincial de València.

Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana.

talaiòtic -a

15 Respostes

(Illes Balears)

Civilització indígena de la darreria de l’edat del bronze.

El seu origen és poc clar, bé que hi ha certa continuïtat amb l’etapa balear anterior, i se suposa que contribuí a desenvolupar-la l’arribada de gent nova, com semblen demostrar les similituds dels talaiots amb els nurags sards, les torres de Còrsega i altres monuments cìclops dels pobles mediterranis.

La cultura talaiòtica tenia la base econòmica en l’agricultura i la pesca, el centre de la vida eren els diversos poblats, i en són coneguts monuments sepulcrals (com les navetes) i santuaris. Destaca, però, la no adopció del torn ceràmic, fet que contrasta amb la majoria d’altres pobles mediterranis.

talaiot

13 Respostes

(Illes Balears)

Monument megalític. Consisteix en una torre o talaia construïda a base de grans blocs de pedra. Daten de la darreria de l’edat del bronze a l’època romana; a Mallorca n’hi ha més de 1.000 i a Menorca uns 500.

Són construccions de tècnica ciclòpia, generalment de planta circular o el·líptica, bé que n’hi ha de base quadrada; solen tenir doble mur, amb un replà intern de pedres i terra. La coberta és a base de grans lloses, que generalment s’aguanten en una gruixuda pilastra que hi ha al mig.

Solana, jaciment de la

1 Resposta

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys.

Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats: gastròpodes, ostracodes i bivalves; i també restes de vertebrats: peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures. El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre.

Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures. Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents: Telmatosaurus, Orthomerus i Pararhabdodon. Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a Tricouté (França).

Sarsa, cova de la -Vall d’Albaida-

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Cova, que fou habitada intensament durant el neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià.

Fou excavada vers el 1925 per F. Ponsell, d’Alcoi, i publicada per Julià San Valero (1950). Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.

Sant Vicent, necròpolis de la cala de

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.

Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Peña), foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material.

Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals.

Païsses, ses

1 Resposta

(Artà, Mallorca Llevant)

(o ses Pallisses)  Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica, a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases.

Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.

naveta

8 Respostes

(Menorca)

Tipus de construcció megalítica. Aixecada sobre una planta en forma de quilla invertida. Aixecades sobre plantes de base el·líptica, els materials de construcció són disposats regularment. La part essencialment del monument és una cambra, que a vegades consta de dues o tres naus separades per pilars, en que recolza una falsa cúpula.

Si bé tradicionalment se’ls ha atribuït un caràcter funerari, les primeres navetes (mil·lenni -II) tingueren funció d’habitatge. Fou en el mil·lenni -I quan es construïren amb fins funeraris, sembla que exclusivament a l’illa de Menorca, on n’hi ha més d’una vintena.

Les més famoses són la naveta des Tudons (Ciutadella) i la de Son Mercè de Baix (Ferreries).

Nati, jaciment de punta

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca)

Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.

Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet.