Veure> Hortells (poble i antic municipi).
Poble, a l’alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu.
Port natural, a l’extrem oriental de l’illa, que s’obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l’illa.
Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d’amplada i gairebé 30 m de fondària. A l’entrada hi ha es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta.
Constitueix l’abric natural més important de la Mediterrània, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d’un port.
Vall estesa des del vessant meridional del pic de Cataverdís, el port de Llengonella i el port d’Arinsal fins a Llorts, a la ribera d’Ordino.
Centren la coma els estanys de Llengonella, l’emissari dels quals és la riera de Llengonella.
Vall a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llempla (obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
(o la Llàcua, o la Llàcova) Poble i dena (1.069 m alt), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria.
Capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. S’origina als estanys de Juclà, d’origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt.
La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l’est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.
Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.
Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.
Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.
L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.
La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.
Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l’Arieja.
Dades dels Països Catalans 