(Palma de Mallorca, 24 novembre 1848 – Madrid, 21 agost 1927)
Polític. Fill de Ferran Cotoner i Chacón, i germà de Nicolau. Es casà el 1877 amb la filla del marquès de Mondéjar i comte de Sallent. Establert des de llavors a Madrid. Fou embaixador d’Espanya a Washington.
Encapçalà el partit conservador a les Illes Balears. Fou ininterrompudament diputat a corts espanyoles del 1879 al 1923. Secretari del Congrés dels Diputats el 1884-90 i director general d’Administració Local (1890-92).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 18 maig 1967 – )
Política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1990), exercí l’advocacia fins l’any 1999.
Fou senadora per Eivissa i Formentera (1996-99) per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat. Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament Balear del juny de 1999, i fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera. Des de llavors a ocupat diversos càrrecs al Govern Balear.
Membre del Grup de Teatre Arts i Oficis.
(País Valencià, 1982 – )
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució. Té la seu al palau de Benicarló, de València. Creades per l’Estatut d’Autonomia, consten de 89 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys.
Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar l’acció del Govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l’administració autonòmica, interposar recursos d’inconstitucionalitat, i designar els senadors que han de representar el País Valencià.
Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8 de maig de 1983.
Enllaç web: Corts Valencianes
(País Valencià, 1261 – 1645)
Institució. Al Regne de València, com a territori de conquesta, el poder legislatiu residia fonamentalment en el rei, però aquest no podia derogar, sense el consentiment de la cort, els furs atorgats en aquestes, perquè tenien la categoria de dret paccionat.
L’organització, el funcionament i les competències de les corts valencianes eren molt semblants a les del Principat i les d’Aragó: legislativa, administrativa i econòmico-fiscal, i judicial. La convocació i la presidència pertanyien al monarca; també podia fer-ho l’infant primogènit si tenia la condició de lloctinent del regne.
En un principi, la periodicitat era de tres anys, però a partir del 1495 hom imposà que fos anual. Les sessions començaven amb la proposició de la corona i resposta d’un prelat en representació dels braços.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1967)
Escriptor. Regidor republicà.
Es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L’altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).
Veure> Antoni Cornell i Ferraz (polític i militar de la Franja de Ponent, 1745-1821).
(Salses, Rosselló, 31 març 1920 – París, França, 25 desembre 2013)
Escriptor i polític. Es llicencià en lletres clàssiques. Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals (1946), alcalde de Salses (d’ençà del 1947), president de la Unió dels Meres dels Pirineus Orientals (1947), diverses vegades diputat a corts.
Acostat al partit UDR, ha estat nomenat (1972) president-director general de l’ORTF.
Ha publicat novel·les: Les promenades de M. Tripoire (1955), La vigne sous le rempart (1957), i assaigs: La légende de Pablo Casals, Yalta ou le partage du monde (1964).
(València, 1238 – 1707)
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de la ciutat. Aconsellava els jurats i els oficials reials i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives. Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals.
Fou organitzat per Jaume I el Conqueridor i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633. Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps: quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants.
Els representants de les parròquies, nomenats pels jurats, el racional, el síndic, l’advocat i l’escrivà de la sala havien d’ésser ciutadans honrats, juristes o generosos; els dels oficis, nomenats per ells mateixos, menestrals.
L’elecció tenia lloc la vigília i l’endemà de la festa de la Santíssima Trinitat. Fou abolit amb la implantació del nou règim borbònic del decret de Nova Planta.
(Andorra, 11 febrer 1419 – )
Cambra parlamentària. Successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.
Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys. Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apel·lacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls.
Li pertocava de nomenar els càrrecs oficials dels mateix consell, sancionar les infraccions dels reglaments i arbitrar els recursos presentats pels particulars. També pertanyia al Consell de declarar l’obertura i la clausura del Tribunal de Corts i de convocar, en casos excepcionals, l’assemblea magna.
El decret dels coprínceps del 1981 inicià un procés de reformes encaminades a convertir el Consell en una assemblea parlamentària amb competències legislatives i de control, que culminà el 1993 amb l’aprovació de la Constitució.
La seu és -com ho fou tradicionalment en l’antic sistema- a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella.
(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)
Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.
De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).
Dades dels Països Catalans 