(Palma de Mallorca, segle XIX – 1861)
Poeta i polític. Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850.
Deixà manuscrites poesies en castellà i català i publicà S’Hermità pelegrí o camins de sa providència (1850), poema de 201 estrofes.
Pseudònim del sindicalista i polític català Josep Vidal i Riembau (1917-89).
(Perpinyà, 16 febrer 1882 – París, França, 29 maig 1937)
Polític. Fou redactor de “Le Socialiste” i de “Le République” i fundador de “Le Cri Socialiste” i, amb Dalbiez, de “Le Cri Catalan”.
Conseller general de Prats de Molló (1925), Perpinyà-est (1931) i president del consell general (1931), fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1 desembre 1896 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 12 novembre 1953)
Polític i escriptor. Afiliat al partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president (1918) de la Joventut Nacionalista Republicana. Conseller de l’ajuntament de València (1931), fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut.
Fou diputat a corts (1931, 1933 i 1936) i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana. El 1936 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral.
Fou des de la seva joventut col·laborador d'”El Pueblo” i escriví La transformación del concepto económico en el siglo XVIII, la novel·la Pedro Osuno (1945) i els opuscles La república española existe (1943) i Plebiscito, ¡no!, Constitución (1944).
(Illes Balears ?, segle XIX)
Socialista. Tipògraf. Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE (1890) com a representant de Jaén.
De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista; organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma de Mallorca -de la qual fou president en 1892-94- i impulsà la creació de la de Manacor.
Dirigí “La Bandera Roja”, on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català. El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València.
(València, 1823 – 1881)
Polític i escriptor. Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero (1843) i durant el moviment progressista contra González Bravo (1854) fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València.
Formà part de la junta revolucionària (1868), que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents (1869), senador (1871) i, després de la Restauració, cap del partit radical a València.
Advocat (1845), fou fiscal del Tribunal Suprem (1870), i degà del Col·legi d’Advocats (1869, 1879 i 1881). Col·laborà en diverses revistes literàries (1845-54), amb poemes en castellà. Presidí l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1876 i 1877).
(Xelva, Serrans, 1824 – València, 1895)
Polític i escriptor. Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president (1888-91). Fou senador (1870) i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona.
En la joventut, publicà la col·lecció de llegendes Las galas del Turia i les novel·les Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos.
(Perpinyà, 14 agost 1852 – París, França, 12 maig 1930)
Advocat i polític. La seva professió d’advocat li permeté de realitzar una carrera política ascendent.
Fou membre del Consell Superior de les Arts Decoratives i del Comitè de Belles Arts dels Departaments, diputat i senador del departament dels Pirineus Orientals, ministre d’Agricultura (1911-13), candidat a la presidència de la República francesa el 1918 (derrotat per Poincaré) i ministre de l’Interior (1917).
(Palma de Mallorca, 29 maig 1828 – 13 maig 1906)
Advocat, polític i autor dramàtic. President de l’Ateneu Balear el 1868. Secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears per l’octubre de 1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla.
Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893.
Conreà el drama romàntic, de tipus històric, en castellà. Estrenà a Madrid el 1859 La campana de la Almudaina, que obtingué un èxit extraordinari i que Frederic Soler parodià a L’Esquella de la Torratxa (1864). Publicà també La espada y el laúd (1865) i Don Pedro del Puñalet (1901).
(València, 2 setembre 1837 – Màlaga, Andalusia, 30 novembre 1900)
Polític. Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid. Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts (1869), membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar (1873).
Dades dels Països Catalans 