Arxiu d'etiquetes: pobles

Vilanova de la Reina (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 6,08 km², 891 m alt, 68 hab (2014)

(cast: Villanueva de Viver) Situat a l’extrem sud-oest d’Aragó, al límit amb l’Alt Palància i l’Aragó, en la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat entre la serra de Pina, al sud, i el riu de la Maimona (afluent per la dreta del Millars), al nord.

El territori és molt petit i muntanyós i el 50% de les terres són improductives, això fa que només es conreí una petita part del municipi; al seca hi ha especialment cereals, i algunes hectàrees de regadiu. Ramaderia de llana. Població en descens.

El poble és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a mig km de la ratlla d’Aragó; l’església parroquial és dedicada a Sant Francesc.

Vilamulaca (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,60 km², 90 m alt, 1.191 hab (2012)

(fr: Villemolaque) Situat a la dreta del Rard, límit septentrional del terme, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà.

Agricultura de regadiu (fruiters, verdures), així com de secà, aquesta és destina al conreu de la vinya, que ocupa la major extensió, i que és destinada a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres i vi dolç natural de la zona de les Costes de l’Alt Rosselló. Hi ha una mica de ramaderia de bestiar cabrum. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic, ha estat recentment ampliada.

El municipi comprèn, a més, l’antic priorat de Candell.

Vilamalur (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 19,47 km², 644 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Villamalur) Situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a l’extrem sud de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamur, tributària del Millars. El 40 % del territori és cobert de bosc (pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977).

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i les oliveres; hi ha una mínima superfície de regadiu. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble és situat damunt un serrat que domina la vall de la rambla de Vilamalur; de l’església parroquial de Sant Domènec depèn la de Torralba del Pinar.

Enllaç web: Ajuntament

Vilallonga dels Monts (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,55 km², 117 m alt, 1.483 hab (2012)

(fr: Villelongue-dels-Monts) Situat entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’est del pic de Sant Cristau, i la plana al·luvial del Tec. El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, on hi ha la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, a Palau del Vidre), força boscada; el raiguer, on es situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar.

Economia agrària de secà: vinya (destinada a la producció de vi de qualitat superior) i arbres fruiters al regadiu, hortalisses. La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització i un càmping.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta, que s’alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l’Albera.

Vilallonga de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,21 km², 9 m alt, 3.229 hab (2012)

(fr: Villelongue-de-la-Salanque) Situat a la Salanca, a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre aquest riu i l’Aglí.

L’agricultura és la base econòmica del municipi; s’hi conreen fruiters i hortalisses al regadiu, però prepondera lleugerament el secà, destinat a la viticultura. Hi ha una cooperativa de fruita i un altra de vinícola amb un celler cooperatiu. Turisme.

El poble és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal; l’església parroquial de Sant Marcel, és d’origen romànic, ampliada a la fi del segle XV amb una segona nau adossada al nord i comunicada amb l’anterior a través de dos grans arcs; el campanar és del 1508.

Vilafranca (Ports)

17 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 93,74 km², 1.125 m alt, 2.352 hab (2014)

(o Vilafranca del Maestrat; cast: Villafranca del Cid) Situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Aragó, la part més meridional és accidentada per les serres de Brusca i Negra i la part oriental és drenada pel riu Sec. El terme és muntanyós i sols es conrea una petita part de la superfície.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i de patates tardanes. Ramaderia de llana i porcina. Petites indústries artesanals i de fabricació de gènere de punt. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

Al poble destaca l’església parroquial del Salvador, del segle XVI.

Dins el terme hi ha els llogarets de la Pobla del Ballestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar).

Enllaç web: Ajuntament