Poble, a la dreta de la Tet, davant Montlluís. L’església parroquial de Sant Maurici depenia de la de Sautó.
El lloc és esmentat ja el 961, i pertanyia històricament al vescomtat del Conflent.
Poble, a la dreta de la Tet, davant Montlluís. L’església parroquial de Sant Maurici depenia de la de Sautó.
El lloc és esmentat ja el 961, i pertanyia històricament al vescomtat del Conflent.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 0,57 km2, 300 m alt, 667 hab (2014)

(ant: Xeldo) Situat a la dreta del riu Palància, gairebé envoltat pel terme de Sogorb, a la zona de parla castellana del País Valencià. El seu terme municipal és molt reduït.
Agricultura de conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, a més d’hortalisses; poca superfície de secà i de muntanya improductiva. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. A la indústria hi treballa la meitat de la població activa Àrea comercial de Sogorb.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la plana regada de la dreta del Palància; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia; la casa del comú és el vell palau dels ducs de Medinaceli.
La torre de Xeldo fou concedida per Jaume I el 1248 a Garcia Peres d’Ossa, i després de tenir diversos propietaris, passà finalment a formar part del ducat de Sogorb.
Enllaç web: Ajuntament
(Costera)
Antic nom del poble de Llocnou d’En Fenollet.
Antic poble, unit actualment al nucli urbà de Manuel, on fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs (33 focs el 1602) de la parròquia de l’Ènova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel. Despoblat (1609), el 1646 l’habitaven ja 15 famílies.
Poble, situat a l’esquerra del riu d’Évol. La seva església parroquial, romànica (segle XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, així com un retaule renaixentista (1578) del Roser.
Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol, centre del vescomtat d’Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve.
Grafia tradicional de la població d’Ebo.
Veure> Sant Martí d’Estet (poble).
(ant: Astet) Poble (1.170 m alt), situat a la vall de Barravés, a l’esquerra del barranc d’Estet (o riu de Bertol), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini. Formà part de l’antic terme de Bono.
Poble (716 m alt), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Josa i del rius Guart i Pedrissa, vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger (actualment és del bisbat de Lleida), depèn el santuari de Sant Esteve.
Formà part de l’antic terme de Pilzà.