Arxiu d'etiquetes: pobles

Mas del Llaurador, el

(Valljunquera, Matarranya)

Despoblat, situat al nord-est del cap del municipi. L’església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Mas del Jutge, el

(Torrent de l’Horta, Horta)

Poble, 5 km a l’oest de la vila, a l’altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana.

Marquesa, La -Baix Segura-

(Oriola, Baix Segura)

Poble, fins al 1960 del municipi de Sant Miquel de les Salines, situat al límit amb el terme d’Almoradí.

La parròquia (el Roser) havia depès de la de Sant Miquel.

Marina del Pinet, la

(Elx, Baix Vinalopó)

Poble i rodal, a l’extrem meridional del terme, al límit amb el de Santa Pola, prop de la costa.

El 1885 hi fou traslladada la parròquia (Sant Francesc) del Molar.

Marina * -Felanitx-

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Veure> s’Horta  (poble).

Marians

(Soanyes, Conflent)

Poble, situat en un coster que domina la riba dreta de la Tet, aigua amunt d’Oleta. La seva església parroquial conserva un retaule del Roser, renaixentista.

El lloc és esmentat ja el 871, com a possessió de Cuixà.

Margarida -Comtat-

(Planes de la Baronia, Comtat)

Poble, situat 4 km a l’est de la vila. L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes.

Lloc de moriscs (26 focs el 1609) de la fillola de la Vall de Gallinera. Formà part de la baronia de Planes.

Marcèvol

(Arboçols, Conflent)

Poble, situat a l’est del cap del municipi; l’església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat.

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol, dedicat a santa Maria; el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa.

Era en plena decadència a mitjan segle XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l’església.

N’ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d’una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d’estrelles. L’església és d’aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d’arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat.

Modernament s’hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l’església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.

Mansald *

(Rosselló)

Nom antic del poble de Sant Marçal.

Manresa * -Lloret de Vistalegre-

(Mallorca)

Antic nom de la població de Lloret de Vistalegre.