(Menorca)
Nom donat durant l’ocupació dels anglesos a la població d’es Castell.
(Menorca)
Nom donat durant l’ocupació dels anglesos a la població d’es Castell.
Poble (1.502 m alt), situat dalt d’un turó, un dels més alts dels Països Catalans. L’església parroquial és dedicada a sant Tomàs.
Formà municipi independent fins el 1966. L’antic terme comprenia, a més, els pobles i les caseries de les Llagunes, Denui i Ardoné.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Veure> Santa Eugènia de Nerellà (poble).
(Sanet i els Negrals, Marina Alta)
Poble, forma un sol nucli amb Sanet (dividit per un torrent).
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (12 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia (1535). Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població.
Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual.
Antic poble, al sud del cap del municipi.
Poble (741 m alt), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector sud-oest del terme.
Dividit en els nuclis de Navaló de Dalt i de Navalo de Baix, al primer dels quals hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d’Énguera, construïda a mitjan segle XIX.
Poble (748 m alt), situat al vessant sud-oest del Montferrús. De la seva església parroquial (Sant Nicolau) depèn la de Saganta.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
Nom popular del poble de Sant Joan Sanata.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Veure> Anàs (poble).
Antic nom del poble de Coll de Nargó.