Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Julià del Llor

2 Respostes

(Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)

Poble, uns 5 km al sud-est d’Amer. S’estén per una plana regada per la sèquia de Sant Julià, que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter. S’hi explotaven mines de galena.

La parròquia de Sant Julià existia des d’abans del 1086; els abats d’Amer hi adquiriren moltes possessions. El 1363 la seva jurisdicció fou venuda pel rei a la ciutat de Girona i el 1381 a l’abat d’Amer, al qual sempre pertangué. Tenia 7 focs el 1370.

Sant Joan Sescloses

5 Respostes

(Peralada, Alt Empordà)

Poble, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.

L’antiga parròquia de Sant Joan, que havia estat del monestir de Sant Pere de Rodes, passà a sufragània de la de Castelló d’Empúries (1596).

Sant Joan Sanata

4 Respostes

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

(o la Nata)  Poble, al nord-est de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera, dins el qual hi ha encara 144 h disseminats en masies.

N’és el centre l’església parroquial (Sant Joan), obra del segle XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del segle XIII; és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera.

El lloc és esmentat ja el 1003; el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130.

Sant Joan Fumat

7 Respostes

(les Valls de la Valira, Alt Urgell)

Poble (1.011 m alt), vora el riu de Civís. De la seva església parroquial (Sant Joan) depèn Asnurri.

La vall de Sant Joan Fumat, que davalla del ras de Conques i aflueix a la Valira, per la dreta, prop de la Farga de Moles, comprèn una gran part de l’antic municipi d’Ars i una part del de Civís; el mateix poble de Civís es troba a la capçalera de la riera de Civís, tributària d’aquesta vall, i els llocs d’Argolell i d’Arduix, a la ratlla d’Andorra, encara que geogràficament en són exclosos, es troben molt relacionats amb la vall de Sant Joan.

Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Sant Joan d’Oló

2 Respostes

(Santa Maria d’Oló, Moianès)

Poble i antiga parròquia, de caràcter disseminat, a l’extrem occidental del terme de l’antic castell d’Oló.

La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló; era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció. És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla.

Sant Joan Nou, com se’n diu popularment, va erigir-se vers el sud-est de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana, prop del mas de la Plana. Es construí entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia tenia 26 famílies. És un edifici que té adossada una gran rectoria i davant seu un típic comunidor per a beneir el temps i comunir les tempestes.

A l’interior, en canvi, guarda un conjunt de retaules barrocs d’un gran mèrit, en especial el retaule major d’escultura i teles pintades fet vers el 1640, el retaule del Roser, amb una notable imatge, i el de Sant Isidre, fet vers el 1772.

Sant Joan dels Balbs

3 Respostes

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (538 m alt) i antiga parròquia, situat a l’oest del pla de la Pinya.

L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic (és esmentada ja el 958), fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc. Formà part després del vescomtat de Bas.

L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya; fins el 1936 conservà una notable talla (segle XIII) de la Mare de Déu. Formà part de l’antic terme de la Pinya.

Sant Joan dels Arcs

3 Respostes

(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)

(o els Arcs)  Poble, al sud del terme, vora el nucli de Cambrils.

El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar. La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat.

Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes.

Sant Joan de Vinyafrescal

2 Respostes

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Poble, al sud del terme, a la dreta del pantà de Sant Antoni.

L’església parroquial (Sant Joan) depenia de l’abadia de Gerri.

Sant Joan de Salelles

3 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble, al límit amb l’antic terme de Cruïlles.

L’antiga parròquia, consagrada el 904, era dedicada a sant Joan i esdevingué sufragània de la de Cruïlles.

Formà part de la baronia de Cruïlles.

Sant Joan de Montdarn

3 Respostes

(Viver i Serrateix, Berguedà)

(o Sant Joan de Cor-de-roure)  Poble i antiga casa monàstica, al nord-oest del terme, prop de la masia de Cor-de-roure.

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses. El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc.

Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical (1017), i restà com a parròquia rural.

L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps (segles IX-X).

Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer).