Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Martí de Campmajor

2 Respostes

(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)

Poble, situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.

L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció pre-romànica; ha estat molt modificat posteriorment.

S’hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig.

Al segle XVII era lloc reial.

Sant Martí de Bercedana

2 Respostes

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (746 m alt) de l’antic terme d’Aransís.

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué.

Sant Martí d’Armàncies

7 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

(o Armàncies)  Poble i parròquia rural, situada originàriament a l’extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d’Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix.

El 1619 es construí l’església actual, a la part baixa del terme, a l’esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau.

Des d’aleshores és sufragània de Campdevànol.

Sant Marçal de Quarantella

2 Respostes

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

(o Sant Marçal de Vilademuls)  Poble, al sud-oest del cap del municipi.

L’església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles.

El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls.

Sant Llorenç prop Bagà

4 Respostes

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

(o Sant Llorenç de Bagà)  Poble, al nord del terme, prop del límit amb el de Bagà, a la dreta del Bastareny.

La seva església parroquial (que és la de l’antiga abadia de Bagà) depenia de les de Sant Julià de Cerdanyola (al qual municipi fou agregat) i de Sant Climent de la Torre de Foix.

Sant Llorenç de les Arenes

6 Respostes

(Foixà, Baix Empordà)

(o les Arenes de Foixà)  Poble, situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).

L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236. Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes.

Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries.

N’ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc.

Sant Llorenç de Campdevànol

2 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Poble i parròquia rural, a la vall del Merdàs, prop de la carretera de Ripoll a Guardiola de Berguedà.

Existia ja el 1075. El 1680 tenia 13 masos. El 1868 se li uní com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon.

La seva església romànica (segle XI), amb un petit campanar de torre, ampliada entre el 1671 i el 1674, fou incendiada el 1936. No ha estat restaurada i hom ha fet una església provisional al seu costat.

Sant Llop de Viabrea

4 Respostes

(Riells i Viabrea, Selva)

(o Viabrea)  Poble, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop, afluent per la dreta de la Tordera.

El lloc de Viabrea (o de Sabruguera de Vilabrega) és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop -fins al segle XVI de Sant Esteve-, des del segle XIII. Entre els segles XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells.

Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià. El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona. Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda.

Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada.

El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen per la seva demarcació.

Sant Just d’Ardèvol

3 Respostes

(Pinós, Solsonès)

Poble, situat a l’extrem septentrional del municipi.

L’església de Sant Just, existent ja el segle XII, fou reconstruïda al segle XVI; fou sufragània de Su fins al principi del segle actual.

Pertanyia a l’antic municipi d’Ardèvol.

Sant Julià Sassorba

3 Respostes

(Gurb, Osona)

Poble (786 m alt), a l’oest del terme, vora el torrent de Sant Julià (afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).

És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917. Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080.

El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al segle XVIII.

Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782.