Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Mateu de Montbui

5 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Poble i antiga parròquia, situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760.

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues. S’independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui (1567), es fusionà de nou amb Bigues el 1623.

La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera. La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos.

Sant Martí Vell -Garrotxa-

2 Respostes

(Santa Pau, Garrotxa)

Caseria, als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen pre-romànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.

Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca.

Sant Martí Sesserres

5 Respostes

(Cabanelles, Alt Empordà)

Poble, situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.

El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior.

El lloc sembla que ja és esmentat el 872. L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona. El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó. A la fi del segle XVII era lloc reial.

Sant Martí Sapresa

5 Respostes

(Brunyola, Selva)

Poble, situat a la plana, a l’est de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners a Anglès. Existia ja el 1019. La població és coneguda també per les Esposes.

L’antiga església és situada més al nord de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer.

La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola.

Sant Martí Sacalm

10 Respostes

(Susqueda, Selva)

(o Sant Martí de Cantallops)  Poble (835 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981. L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150.

Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació, més tard formà part del marquesat de Rupit.

Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma.

Sant Martí del Clot

3 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

(o Sant Martí de Tornadissa)  Poble (509 m alt), centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d’Aulina.

L’església conserva, l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del segle XV. Havia estat sufragania de la de Sant Salvador de Bianya.

Sant Martí de Torroella

2 Respostes

(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

Poble (230 m alt) i antic cap del municipi, al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener. El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu.

Hi ha una petita indústria de confecció i un escorxador industrial. La població activa s’ocupa principalment a les fàbriques i els tallers de Manresa i de Vilatorrada, nucli central del municipi.

L’església i el territori de Sant Martí foren senyoria de Sant Benet de Bages, per donació de la comtessa Ermessenda (1020).

Dins aquest terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Joncadella. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Sant Martí de Merlès

1 Resposta

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Poble, una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès. És troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona.

Sant Martí, existent ja el 988, era la parròquia dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic. En la seva demarcació (14 masos el 1686) es trobava el castell de Merlès. Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós.

L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al segle XVII.

Sant Martí de la Morana

1 Resposta

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Poble (551 m alt), dins l’antic terme de Florejacs, entre Gra i la Morana. L’església (Santa Maria) depèn de la de Guissona.

El lloc és esmentat el 1099; la senyoria pertanyia a la col·legiata de Guissona.

Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Nial (actualment del municipi de Guissona).

Sant Martí de Canals

4 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble, fins el 1969 del terme de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada.

L’església parroquial (Sant Martí) fou consagrada el 1349.

La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal.