(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès)
Poble, a l’est del terme.
(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès)
Poble, a l’est del terme.
Poble (530 m alt) i cap del municipi, situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l’Albera, al peu del puig de Sant Cristau.
L’església parroquial, romànica, és obra del segle XIII.
(Eivissa)
Veure> Sant Joan de Labritja (poble i municipi).
Poble, al límit amb el terme de Bétera, format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve.
Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà.
(o Sant Francesc Xavier) Poble (42 m alt) i cap de l’illa i del municipi.
Situat a l’oest de l’illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.
Poble de l’illa, a l’est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l’església parroquial, una de les tres erigides el 1786.
(o Sant Feliu de la Múria) Poble (1.415 m alt), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que compren, a més, els pobles de la Múria, Bielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.
(o el Llogaret) Poble, situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral, a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Luis Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions. L’església fou acabada el 1703.
La població conserva la llengua castellana dels primer colonitzadors.
Poble (1.051 m alt), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu. Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve, contrafort meridional de la serra del Cis.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall. El lloc és esmentat ja al segle X; s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda de Ribagorça.
(Ripollès)
Antic nom del poble i municipi de Campdevànol.