Arxiu d'etiquetes: pobles

Vilanova de la Muga

(Peralada, Alt Empordà)

Poble (15 m alt) i antic municipi, agregat el 1975 a l’actual, situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.

L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona. El lloc és esmentat ja el 982.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.

Vilanova de Banat

(Alàs i Cerc, Alt Urgell)

(ant: Calbell de Banat)  Poble (1.240 m alt), al nord-est del terme, en un altiplà que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

La població fou fundada el 1255 pel baró de Pinós amb els habitants de l’antic mas de Banat.

Vilanna

(Bescanó, Gironès)

Poble, situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.

És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu; l’actual edifici fou bastit el 1678; en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià.

A la fi del segle XVII era lloc reial.

Vilamur -Pallars Sobirà-

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Vila (1.264 m alt), a l’oest de Soriguera, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.

L’església parroquial (Santa Maria) és originària del segle XIII (en resta un antic portal gòtic). D’ella depèn la d’Embonui.

El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur.

Vilamitjana -Alt Urgell-

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

(o Vilamitjana del Cantó)  Poble (958 m alt), dins l’antic terme de Castellbó, el més meridional de la vall de Castellbó, vora el terme de la Parròquia d’Hortó.

De la seva església parroquial (Santa Coloma) depenen les de Cercedol i de Castellnovet.

Vilamitjana -Pallars Jussà-

(Tremp, Pallars Jussà)

(o Vilamitjana de la Conca)  Poble (450 m alt), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).

La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell.

Fou municipi independent fins el 1972. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Vilamarí -Pla de l’Estany-

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria; d’origen romànic, fou reedificada al segle XVII.

El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls.

Vilamajor d’Agramunt

(Cabanabona, Noguera)

Poble (465 m alt), al sud del terme, al límit amb el de Vilanova de l’Aguda.

La seva església depèn de la de Cabanabona.

Vilalta -Noguera-

(Vilanova de l’Aguda, Noguera)

Poble (463 m alt), entre Florejacs i Cabanabona.

La seva església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de Ribelles.

Formà part de la baronia de Ribelles.

Vilallobent

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)

Poble (1.170 m alt) i antic municipi (9,00 km2), agregat el 1968 a l’actual. El poble s’assenta al raiguer, prop de la confluència de la riera de Vilallobent amb la Llavanera.

L’església parroquial (Sant Andreu), d’origen romànic, conserva un retaule gòtic del segle XV.

El lloc és esmentat ja el 839; el segle XIV era possessió del monestir de Ripoll, però el segle XVII era lloc reial.