(Santa Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble, sota el tossal que presideix l’església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La jurisdicció pertanyia al comte d’Erill.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
(o Vilanova de la Sal, ant: Vilanova de Privà) Poble (603 m alt), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel). De l’església parroquial (Santa Maria) depèn el santuari de Montalegre.
La carta de població fou atorgada entre el 1154 i el 1166 pel comte Ermengol VII d’Urgell dins el terme del castell de Privà. El 1166 fou cedida pel comte al monestir de Bellpuig de les Avellanes, fundat aleshores.
Prop seu hi ha una muntanya de sal, esmentada ja el 1036, explotada fins avui.
(Peralada, Alt Empordà)
Poble (15 m alt) i antic municipi, agregat el 1975 a l’actual, situat a l’esquerra de la Muga, davant la confluència amb el riu Manol, en un indret molt perjudicat per les riuades.
L’església parroquial de Santa Eulàlia havia estat possessió de la canònica de Girona. El lloc és esmentat ja el 982.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Puig Barutell, la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.
(Alàs i Cerc, Alt Urgell)
(ant: Calbell de Banat) Poble (1.240 m alt), al nord-est del terme, en un altiplà que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
La població fou fundada el 1255 pel baró de Pinós amb els habitants de l’antic mas de Banat.
(Bescanó, Gironès)
Poble, situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu; l’actual edifici fou bastit el 1678; en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià.
A la fi del segle XVII era lloc reial.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Vila (1.264 m alt), a l’oest de Soriguera, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.
L’església parroquial (Santa Maria) és originària del segle XIII (en resta un antic portal gòtic). D’ella depèn la d’Embonui.
El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
(o Vilamitjana del Cantó) Poble (958 m alt), dins l’antic terme de Castellbó, el més meridional de la vall de Castellbó, vora el terme de la Parròquia d’Hortó.
De la seva església parroquial (Santa Coloma) depenen les de Cercedol i de Castellnovet.
(Tremp, Pallars Jussà)
(o Vilamitjana de la Conca) Poble (450 m alt), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell.
Fou municipi independent fins el 1972. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria; d’origen romànic, fou reedificada al segle XVII.
El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls.
(Cabanabona, Noguera)
Poble (465 m alt), al sud del terme, al límit amb el de Vilanova de l’Aguda.
La seva església depèn de la de Cabanabona.
