Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.
(Cistella, Alt Empordà)
Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol.
El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan segle XII.
El castell de Vilarig, molt reformat als segles XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació. És esmentat ja el segle XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l’inici del segle XVII enllaçaren amb els Lanuza.
(Montferri, Alt Camp)
Poble, al límit amb el terme de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli. A l’antiga església parroquial es venera la Mare de Déu de Vilardida.
El lloc és esmentat ja el 1009; fou possessió, durant l’edat mitjana, del bisbe de Barcelona; el segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre, de Vilardida.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble, fins abans del 1930 pertanyia al terme d’Olzinelles, al sector més baix d’una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís del Montnegre.
L’església parroquial (Sant Llorenç) té campanar d’espadanya i un interessant portal.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.148 m alt), cap de l’antic municipi d’Urtx, creat el 1969 per la fusió dels d’Urtx i de Queixans, que rebé oficialment el nom arbitrari de Fontanals de Cerdanya.
Es troba a la plana, entre Urtx i Alp. És esmentat el segle XIV.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Poble (239 m alt), situat en un turó a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Marà.
La construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, l’any 1859, produí un increment de la població i elevà a parròquia l’antiga església sufragània de Castellbell.
Al peu del turó del Vilar s’han desenvolupat les colònies fabrils de la Bauma, el Borràs de Castellbell i la colònia Burés.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(o Vilaplana prop Tiurana) Poble (626 m alt), al sud del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Formava part de la baronia de Tiurana.
(Sant Pere de Ribes, Garraf)
Llogaret, al sud del terme, vora la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú, a poca distància del terme d’aquesta vila. És esmentat ja al segle XIV.
Des de mitjan segle XX ha esdevingut, de fet, un barri industrial de Vilanova.
(la Torre de Claramunt, Anoia)
Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d’Espoia.
L’església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967.
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Antolí.
