(Montferri, Alt Camp)
Poble, al límit amb el terme de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli. A l’antiga església parroquial es venera la Mare de Déu de Vilardida.
El lloc és esmentat ja el 1009; fou possessió, durant l’edat mitjana, del bisbe de Barcelona; el segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre, de Vilardida.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble, fins abans del 1930 pertanyia al terme d’Olzinelles, al sector més baix d’una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís del Montnegre.
L’església parroquial (Sant Llorenç) té campanar d’espadanya i un interessant portal.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.148 m alt), cap de l’antic municipi d’Urtx, creat el 1969 per la fusió dels d’Urtx i de Queixans, que rebé oficialment el nom arbitrari de Fontanals de Cerdanya.
Es troba a la plana, entre Urtx i Alp. És esmentat el segle XIV.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
Poble (239 m alt), situat en un turó a l’esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Marà.
La construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, l’any 1859, produí un increment de la població i elevà a parròquia l’antiga església sufragània de Castellbell.
Al peu del turó del Vilar s’han desenvolupat les colònies fabrils de la Bauma, el Borràs de Castellbell i la colònia Burés.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(o Vilaplana prop Tiurana) Poble (626 m alt), al sud del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Formava part de la baronia de Tiurana.
(Sant Pere de Ribes, Garraf)
Llogaret, al sud del terme, vora la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú, a poca distància del terme d’aquesta vila. És esmentat ja al segle XIV.
Des de mitjan segle XX ha esdevingut, de fet, un barri industrial de Vilanova.
(la Torre de Claramunt, Anoia)
Poble (430 m alt), al vessant meridional de la serra d’Espoia.
L’església parroquial (Sant Salvador) és romànica; ha estat restaurada a partir del 1967.
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Antolí.
(Santa Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble, sota el tossal que presideix l’església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La jurisdicció pertanyia al comte d’Erill.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
(o Vilanova de la Sal, ant: Vilanova de Privà) Poble (603 m alt), al vessant septentrional del puig de Privà (que corona la capella de Sant Miquel). De l’església parroquial (Santa Maria) depèn el santuari de Montalegre.
La carta de població fou atorgada entre el 1154 i el 1166 pel comte Ermengol VII d’Urgell dins el terme del castell de Privà. El 1166 fou cedida pel comte al monestir de Bellpuig de les Avellanes, fundat aleshores.
Prop seu hi ha una muntanya de sal, esmentada ja el 1036, explotada fins avui.
Dades dels Països Catalans 