(Figueres, Alt Empordà)
Poble (19 m alt) i antic municipi, annexat voluntàriament el 1975 a l’actual. És a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment; havia estat possessió del monestir de Vilabertran.
L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o Duesaigües) Antic nucli de població, precedent de la vila de Montblanc.
Fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó. La seva església depèn d’aquesta parròquia.
El lloc és esmentat el 839. Formà part del vescomtat de Castellbó.
(Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)
Poble, situat a banda i banda de la riera d’Anyet, aigua avall del poble. L’església era sufragània de la parròquia de Sant Climent.
El lloc és esmentat ja el 882. Formà part del comtat d’Empúries.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran.
Formà part de la batllia de Figueres.
(Espolla, Alt Empordà)
Poble, al peu del sector muntanyós, vora un afluent de capçalera de l’Orlina.
Prop seu fou descoberta (i excavada) al primer quart del segle XX la notable necròpoli dels Vilars, de l’època hallstàttica.
(o Vilarromà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palamós.
(Girona, Gironès)
Antic poble i actual barri, situat a la dreta de l’Onyar, a l’antic municipi de Sant Daniel.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar. A la fi del segle XVII formava part de la batllia de Girona. Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades.
Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada. Ha quadruplicat la població a partir del 1961.
(Ventalló, Alt Empordà)
Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, al nord-oest del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís, i fou possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part del comtat d’Empúries.
Dins el seu terme hi ha la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.
(Pardines, Ripollès)
Veïnat, situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent del Vilaró.
Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el del Vilaró.
