(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó. La seva església depèn d’aquesta parròquia.
El lloc és esmentat el 839. Formà part del vescomtat de Castellbó.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó. La seva església depèn d’aquesta parròquia.
El lloc és esmentat el 839. Formà part del vescomtat de Castellbó.
(Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)
Poble, situat a banda i banda de la riera d’Anyet, aigua avall del poble. L’església era sufragània de la parròquia de Sant Climent.
El lloc és esmentat ja el 882. Formà part del comtat d’Empúries.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran.
Formà part de la batllia de Figueres.
(Espolla, Alt Empordà)
Poble, al peu del sector muntanyós, vora un afluent de capçalera de l’Orlina.
Prop seu fou descoberta (i excavada) al primer quart del segle XX la notable necròpoli dels Vilars, de l’època hallstàttica.
(o Vilarromà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palamós.
(Girona, Gironès)
Antic poble i actual barri, situat a la dreta de l’Onyar, a l’antic municipi de Sant Daniel.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar. A la fi del segle XVII formava part de la batllia de Girona. Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades.
Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada. Ha quadruplicat la població a partir del 1961.
(Ventalló, Alt Empordà)
Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, al nord-oest del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís, i fou possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part del comtat d’Empúries.
Dins el seu terme hi ha la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.
(Pardines, Ripollès)
Veïnat, situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent del Vilaró.
Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el del Vilaró.
Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.
(Cistella, Alt Empordà)
Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol.
El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan segle XII.
El castell de Vilarig, molt reformat als segles XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació. És esmentat ja el segle XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l’inici del segle XVII enllaçaren amb els Lanuza.