Poble, 7 km al sud-est de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada al nord-oest – sud-est).
La construcció de l’església fou iniciada el 1919; el 1930 esdevingué vicaria in capite, i el 1938, parròquia.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Poble, al sud-est del terme, al límit amb el municipi de Manacor. Sorgí a partir del 1860, en parcel·lar-se la possessió de son Carrió.
En 1866-73 fou construïda l’església (Sant Miquel), erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor. Una nova església fou beneïda el 1907.
El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç des Cardassar; el 1934 esdevingué parròquia independent.
(Rosselló)
Antic nom del poble i municipi de Sant Nazari.
Poble, situat al nord de la ciutat, al camí des Port de Sóller, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.
L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937.
Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles. Centre important d’esports d’hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze teleesquís.
A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets.
És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts del Pirineu.
Veure> Sant Andreu de Socarrats (poble).
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Veure> la Barroca (poble).
Poble (725 m alt), al nord de la vila, en un coster, dominant la confluència de la Valira de Cornudella amb la Noguera Ribagorçana.
Està dividit en tres petits grups de cases.
Poble (1.315 m alt), situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d’Ordino, al sud del terme.
(o Santa Maria de Siscar, ort trad: Ciscar) Poble (594 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’est del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris.
Dades dels Països Catalans 